Els coets fantasmes

Terme amb què els estudiosos del fenomen OVNI es refereixen a una sèrie de fenòmens estranys observats en els cels d’Europa, just després de la Segona Guerra Mundial, durant 1946. Aquesta onada suposa el verdader inici de l’era moderna d’activitat OVNI, que seguiria el 1947, ja sobre Estats Units, amb el famós cas de Kenneth Arnold.

Es va iniciar al Febrer de 1946 sobre Finlàndia amb una "activitat meteòrica poc habitual" però va acabar estenent-se per tota Escandinàvia. Aviat els diaris van encunyar el terme "coets fantasma" per a explicar aquest meteors en forma de míssil. Conforme augmentava el nombre de casos, s’acreixien les sospites que pogués tractar-se de proves de coets realitzades per la Unió Soviètica sobre el Bàltic. El 9 de juliol van arribar a comptabilitzar-se fins a 250 observacions en tota Suècia (entre ells l’única foto coneguda) del que sembla haver sigut (amb la perspectiva dels anys passats) un rar exemple de bòlid diürn.

Tal allau va motivar la creació de la primera comissió oficial establerta en el món per a investigar aquest tipus de fenòmens. A pesar dels mitjans empleats va resultar impossible arribar a cap conclusió; ni tan sols el 19 de juliol quan un d’aquets "coets" es va estavellar en el llac Kölmjärv (a més de 700 km de la possible base de llançaments russa més pròxima, sent el màxim abast de les V-2 alemanyes uns 370 Km). Després de dragar el llac no es va trobar res. Les observacions van continuar (incloent alguns possibles observacions de radar) fins a aconseguir més de 1.600 informes, degudament conservats per a la posteritat en els Arxius de Guerra d’Estocolm.

Conforme avançava l’estiu, estos fenòmens van semblar anar desplaçant-se cap al sud, i així el setembre es van divulgar observacions de fenòmens semblants a Suïssa, Bèlgica i inclús Portugal, Grècia i fins a l’Índia.

Els ufòlegs han rebut aquests informes anteriors 1947 com a prova evident que els platets voladors no eren una simple moda americana impulsada per la por al comunisme i la bomba atòmica. Segons aquesta argumentació, els visitants alienígenes s’adaptarien en cada moment a les formes i característiques de l’època. Des dels escuts ardents dels romans, passant per les naus aèries del canvi de segle, els avions fantasma de la dècada de 1930, els coets fantasma de 1946 i fins als platets volants de 1947 d’ara en endavant.

Basat en el "Diccionario temático de Ufología" de la Fundació Anomalia, Santander 1997.