Ovnis al Pení

Mai no he arribat a saber quant hi havia de cert en la història que fa molts anys em va explicar un suboficial de l´exèrcit de l´aire. Cantàvem plegats les excel·lències del cel de l´Empordà. Ell, amb avantatge, hi afegia que de nit la millor vista era des del cim del Pení. L´hauria d´haver enregistrat. L´home es desfeia amb adjectius i noms d´estels, descrivia el cosmos, es gronxava en les constel·lacions, batejava els astres, inventava l´infinit... Fitava el cel i jo el mirava a ell. Tot d´una, li vaig preguntar: "I no has vist mai cap ovni?"La seva resposta és el que no he arribat a contrastar com mana el bon periodisme. El militar baixà de sobte de la volta celestial i sotjant la meva ànsia gairebé insolent em digué: "No ho saps pas, noi. Hi ha nits que veiem coses que els aparells no capten. D´altres nits, els radars indiquen presències més o menys pròximes... imperceptibles als nostres ulls". Un calfred em va recórrer. L´home no semblava parlar de broma. Quasi diria que m´estava confiant un secret classificat. Després d´uns segons de silenci, quan vaig haver processat i traduït aquella informació al llenguatge col·loquial, em va dir que sí, que ho havia entès bé. Certes nits, esguardant el cel, es veien llumetes movent-se prou a la vora com per ser interceptades, i a les pantalles no s´hi reflectia res. En altres ocasions, saltava l´alarma per un puntet que per força havia de sobrevolar la vertical de la serra de Verdera. Els monitors ho indicaven clarament, però a l´intempèrie no s´observava cap cos estrany.

Penso amb aquesta història ara que ja és notícia que les boles del Pení un dia d´aquests desapareixeran. Serà, segurament, un acte de justícia amb la natura. Tanmateix, com ha passat amb tants altres elements postissos que gloriosament hem enderrocat -des de les antenes de Pals fins al fals far de cap de Creus-, alguna cosa íntima de la nostra vivència lligada al paisatge també deixarà d´existir. Per això mateix, per gravar -aquesta vegada sí- aquest sentiment intransferible, penso acceptar la invitació pública i pujar al Pení abans no desmantellin aquelles boletes que de lluny semblen petitones. Amb una mica de sort comprovaré que l´extraterrestre sóc jo.

Francesc Cruanyes. Emporda.Info, 26 de març de 2008