dimarts, 16 de febrer del 2010

Ovnis al Pení

Mai no he arribat a saber quant hi havia de cert en la història que fa molts anys em va explicar un suboficial de l´exèrcit de l´aire. Cantàvem plegats les excel·lències del cel de l´Empordà. Ell, amb avantatge, hi afegia que de nit la millor vista era des del cim del Pení. L´hauria d´haver enregistrat. L´home es desfeia amb adjectius i noms d´estels, descrivia el cosmos, es gronxava en les constel·lacions, batejava els astres, inventava l´infinit... Fitava el cel i jo el mirava a ell. Tot d´una, li vaig preguntar: "I no has vist mai cap ovni?"La seva resposta és el que no he arribat a contrastar com mana el bon periodisme. El militar baixà de sobte de la volta celestial i sotjant la meva ànsia gairebé insolent em digué: "No ho saps pas, noi. Hi ha nits que veiem coses que els aparells no capten. D´altres nits, els radars indiquen presències més o menys pròximes... imperceptibles als nostres ulls". Un calfred em va recórrer. L´home no semblava parlar de broma. Quasi diria que m´estava confiant un secret classificat. Després d´uns segons de silenci, quan vaig haver processat i traduït aquella informació al llenguatge col·loquial, em va dir que sí, que ho havia entès bé. Certes nits, esguardant el cel, es veien llumetes movent-se prou a la vora com per ser interceptades, i a les pantalles no s´hi reflectia res. En altres ocasions, saltava l´alarma per un puntet que per força havia de sobrevolar la vertical de la serra de Verdera. Els monitors ho indicaven clarament, però a l´intempèrie no s´observava cap cos estrany.
Penso amb aquesta història ara que ja és notícia que les boles del Pení un dia d´aquests desapareixeran. Serà, segurament, un acte de justícia amb la natura. Tanmateix, com ha passat amb tants altres elements postissos que gloriosament hem enderrocat -des de les antenes de Pals fins al fals far de cap de Creus-, alguna cosa íntima de la nostra vivència lligada al paisatge també deixarà d´existir. Per això mateix, per gravar -aquesta vegada sí- aquest sentiment intransferible, penso acceptar la invitació pública i pujar al Pení abans no desmantellin aquelles boletes que de lluny semblen petitones. Amb una mica de sort comprovaré que l´extraterrestre sóc jo.

Francesc Cruanyes. Emporda.Info, 26 de març de 2008

Espanya va desclassificar l´última dècada els informes sobre albiraments d´ovnis

Espanya va desclassificar entre 1992 i 1997 un total de 75 expedients sobre albiraments de fenòmens estranys, registrats des de 1962 i que ocupen 1.900 pàgines, en les quals es recull un total de 97 successos diferents, entre els quals figuren casos similars al donat a conèixer la setmana passada a Regne Unit. Segons van confirmar fonts militars, una vegada desclassificats per l'Exèrcit de l'Aire, aquests expedients van ser traslladats per a la seva consulta a la Biblioteca del Quarter General de l'Exèrcit de l'Aire i ara es troben a l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire, a Villaviciosa de Odón (Madrid).
Entre aquests documents, figuren casos d'albiraments d'ovnis (objecte volador no identificat) per part de pilots de vols comercials i militars o de de capitans de naus, semblants al cas donat a conèixer al Regne Unit en el qual un avió d'Alitalia gairebé xoca amb un OVNI el 1991.
El procés de desclassificació espanyol va començar quan el maig de 1991 la Secció de Seguretat de Vol, responsable de la custòdia d'aquests arxius, va remetre un escrit intern dirigit al general a càrrec de la Divisió d'Operacions de l'Exèrcit de l'Aire, que proposava la seva desclassificació. Ja el 14 de març de 1992, la Junta de Caps d'Estat Major va acordar rebaixar el nivell de classificació i deixar la decisió de desclassificar en mans del cap de l'estat Major de l'Aire.
Finalment, el setembre de 1992 es van desclassificar els primers expedients ovni del Ministeri de Defensa. La tasca va ser encomanada al tinent coronel d'Estat Major Ángel Bastida i va ser conclosa pel tinent coronel Enrique Rocamora el 1996.

Albiraments el 1974
En un informe oficial militar de 84 pàgines es detalla que la nit del 24 de novembre 1974 es van succeir diversos albiraments que van començar a les 19.30 hores a l'illa de Gran Canària, quan un tinent coronel de l'Exèrcit de l'Aire i la seva filla circulaven per una carretera i van veure una llum blanca i brillant al cel que deixava una curta estela. Aquesta es desplaçava a gran velocitat i pocs segons després va desaparèixer.
Segons relata l'investigador especialitzat en aquests fenòmens Vicente Juan Ballester, només 15 minuts més tard, un avió Fokker-27 d'Iberia s'enlairava de Tenerife amb destinació a Las Palmas de Gran Canaria. La nit era clara i l'avió sobrevolava uns estrats ennuvolats quan ascendia a nivell de vol de 2.100 metres. Llavors els pilots van veure, just davant d'ells, una llum potent que semblava trobar-se a uns 300 metres per damunt d'ells i que s'acostava en direcció contrària al llarg d'un corredor habitualment utilitzat pel trànsit aeri regular de Las Palmas.
Al contactar amb la torre de control, no existia cap registre que pogués fer pensar que la llum vista pogués ser d'un altre avió. Tot i que des de la torre no s'havia registrat cap llum, la tripulació va seguir veient la intensa llum davant seu.

Empordà.info. 27 d'octubre de 2008

Un avió comercial que es disposava a aterrar va estar a punt de xocar amb un ovni

Un avió comercial que es disposava a aterrar a l'aeroport londinenc de Heathrow va estar a prop de xocar contra un objecte volador no identificat (OVNI), segons revelen uns documents del Ministeri britànic de Defensa. El capità d'un vol d'Alitalia es va mostrar tan preocupat per la situació que va arribar a cridar "vigila" al seu copilot després d'observar a sobre del seu avió un objecte de color marró que tenia la forma d'un míssil, indiquen els documents desclassificats aquest dilluns. Aquest misteriós incident va ocórrer en el comtat de Kent, al sud-est d'Anglaterra, el 21 d'abril de 1991 i va ser investigat per l'Autoritat d'Aviació Civil (CAA) i els militars.
El Ministeri de Defensa va decidir tancar el cas com a assumpte no resolt després d'arribar a la conclusió que no era ni un míssil, ni un globus meteorològic ni un coet espacial. Aquest "encontre pròxim" inexplicable va reservar-se en secret als arxius Nacionals de Kew, al sud-oest de Londres, i forma part d'altres casos similars que no han pogut ser aclarits.
L'avió d'Alitalia, un McDonnell Douglas MD80, feia la ruta entre Milà (Itàlia) i Heathrow (Londres) amb 57 persones a bord quan el pilot Achille Zaghetti va observar l'objecte no identificat.

Empordà.info 21 d'octubre de 2008