A Winston Churchill el preocupaven els ovnis

El govern britànic del primer ministre Winston Churchill es va prendre tan seriosament la "amenaça" dels OVNIS (objectes voladors no identificats) l’any 1950 que els caps de serveis d’intel·ligència de Regne Unit es van reunir per a discutir aquest assumpte, segons un nou lliurament d’arxius desclassificats.
Els ministres fins i tot haurien mantingut una comissió setmanal per a estudiar els informes sobre els observacions d’OVNIS d’un comitè d’experts en intel·ligència.
Els documents inclouen també una petició de declaració de temps de guerra al primer ministre Churchill i posen de manifest que aquest va ordenar que les observacions d’OVNIS es mantinguessin en secret per a evitar un "pànic massiu". A més s’observa que el volum d’informes d’OVNIS van aconseguir el seu punt màxim el 1996, quan els 'Expedients X' van ser més populars.
Alguns d’aquests informes formen part dels milers de documents interns que el Regne Unit ha desclassificat aquests dijous entre els que s’inclou una orde del llavors primer ministre per tal que s’ocultés la presumpte observació d’un platet volador dut a terme per un pilot militar durant els anys de la Segona Guerra Mundial.
Els documents, desclassificats per l’organisme públic 'National Arxives', cobreixen diverses dècades, i inclouen testimonis de testimonis que van dir haver vist ovnis, dibuixos i documents classificats en que es documenta sobre les observacions de platets voladors al llarg de tot Regne Unit.
Hi ha una nota que es refereix a un succés ocorregut durant la Segona Guerra Mundial, quan suposadament va passar prop d’un aparell de la Força Aèria de sa Majestat un "ovni metàl·lic".
Aquesta nota data de 1999, i el seu autor, la identitat del qual no ha transcendit, afirma que el seu avi li va explicar que hi havia estat present en una reunió entre Churchill i el general i posteriorment president nord-americà, Dwight Eisenhower, en la qual el primer havia revelat el succés. Segons aquest testimoni, ambdós mandataris haurien decidit mantenir l’incident en secret. Entre els arxius desclassificats no hi ha cap document que certifiqui per escrit l’existència d’aquesta trobada.
"El Ministeri de Defensa (del Regne Unit) no té coneixements o alguna línia d’actuació definida respecte als ovnis o platets voladors. Tampoc pel que fa a l’existència de formes de vida extraterrestre, una possibilitat davant la qual posseeix una mentalitat oberta", es pot llegir en aquest document de 1999.
Els documents també narren que durant alguns anys de la Guerra Freda la Força Aèria britànica va arribar a detectar fins a 200 incursions aèries d’avions soviètics.
De fet, una nota de 1996 afirma que els misteriosos observacions realitzats per radar durant aquells anys van resultar ser en tots els casos avions de reconeixement o antisubmarins de la Unió Soviètica.
El Regne Unit ha anat desclassificant documents interns que feien referència a observacions d’objectes no identificats sobrevolant ciutats del país. Veure:

• Londres atribueix les observacions d'ovnis bàsicament a pel·lícules (2009)
• La desclassificació a la Gran Bretanya mostra que un avió comercial va estar a prop d'un ovni abans d'aterrar a Londres (2008)
• Nou material desclassificat al Regne Unit (2008)

Procedència: Bloc del CEI

Eurodiputats reclamen desclassificació d'expedients ovni

Un grup d'eurodiputatts liderats per l'italià de la Lliga Nord Mario Borghezio volen que els països de la Unió desclassifiquin tots els expedients sobre albiraments d'ovnis. Borghezio va presentar ahir una declaració escrita, a la qual ja s'han sumat altres 22 parlamentaris des que es va remetre a l'Eurocambra el 14 de juny. Si s'aconseguís reunir, abans de l'octubre, la signatura de més de la meitat dels 736 membres del Parlament, el text seria adoptat per la institució i remès als governs. Encara que aquest objectiu quedi lluny, Borghezio reclama "l'obertura dels arxius públics sobre ovnis i la desclassificació de documents dels estats membres". Borghezio considera que un estudi d'aquest material permetria grans avenços científics i tècnics i recorda que molts investigadors han denunciat "l'ocultació sistemàtica d'informació" sobre ovnis.

Bloc del CEI

La foto del l'OVNI de Montuïri de primavera de 1950

Hem llegit en el web espanyol del negativista Juan Carlos Victorio que la primera fotografia d'un plat volador als Països Catalans, la coneguda imatge que va fer Henry Hausmann Muller, llavors delegat de la productora NO-DO a les Illes Balears, seria  en realitat una rodella de foc com la de les de les festes de Sant Bartomeu, a Montuïri (Mallorca).

No és el primer cop que s’apunta aquesta explicació i realment la imatge bé ho sembla. La instantània es va prendre suposadament al coll de Sa Grava, a Montuïri, a finals del mes de març de 1950 i el motiu del possible engany hagués estat fer una broma, situació que es va donar més d’un cop en l’onada peninsular de l’any 1950. 

Sobre la suposada foto de l’OVNI de Manises

Aquest document gràfic va cobrar gran fama degut a la seua vinculació amb la suposada observació OVNI de l’11 de novembre de 1979, ocorreguda a la tripulació d’un "Caravelle" en vol entre Eivissa i Tenerife i que va precedir a un aterratge d’emergència en l’aeroport civil de Manises (València). Dies després del cas que protagonitzara el pilot Lerdo de Tejada, una fotografia absolutament falsa va saltar als mitjans de comunicació com va posar en evidència  el valencià Vicente-Juan Ballester Olmos que, tot i el seu negativisme, no es pot negar l'encert en alguns casos com el present.

El mecànic mallorquí Pep Climent Pérez va dir haver pres esta fotografia la matinada del dia 12 de novembre de 1979, diverses hores després del succés viscut pel comandant Lerdo de Tejada des del seu aparell. Els fets van ser descrits així al setmanari Sal i Pimienta (27/11/1979): «Jo estava en les muntanyes de Fornalutx, al nord de l’illa. Esperava l’aparició, perquè l’ufòleg Joan Coll, amic meu, havia estat nerviós durant tot el dia i em va dir: Tu te’n vas allí i esperes, perquè hui vindran.» Seguint el relat de Climent, a les dues i mitja de la matinada va fer ús de la seua càmera "Minolta". «Era una enorme esfera de color taronja i de dos quilòmetres de diàmetre. En el seu exterior hi havia molts punts lluminosos, que es movien insistentment. Pareixia un àtom i els seus ions. Va romandre durant molt de temps, i després es va difuminar. Les llums se’n van anar una per a cada costat. Una d’eixes llums és la que va veure el comandant Tejada».

El citat Joan Coll, autor de la predicció, amo d’un bar en Sóller, és un personatge molt conegut en els mitjans ufòfils de Mallorca. Uns anys abans va cometre una majúscula excentricitat que, excepte pel desprestigi que tals coses ocasionen a la Ufologia, diríem que va resultar còmica. Va anunciar a so de bombo i platerets -i mai millor dita- que els seus contactes extraterrestres -afirma tindre’ls de continu- li havien promès portar-lo dellà la Terra en la seua propera visita. Així, va preparar les seues maletes per a una data determinada... però la nau espacial va fallar la seua cita, per la qual cosa Coll va haver de tornar a les cerveses i els xatos. Coll - que diu haver tingut múltiples experiències de «comunicació»- no es queda curt a l’hora de fer declaracions a la Premsa: «Molt prop d’ací hi ha una base en el fons del mar. Són unes profunditats que no han pogut ser determinades, (sic). Jo sé que hi ha una base mòbil en estat gasós (sic), és com una bromera blanca.» (Lectures, 24 de novembre de 1979).

La fotografia de referència va ser publicada per primera vegada en la Premsa mallorquina el 16 de, donant-se ja com certa la seua relació amb el cas de l’avió abans citat. No obstant això, l’associació formal entre esta fotografia i l’observació premonitòria va ser establida pel periodista Juan José Benítez, el qual en un llibre que dedica monogràficament al ja mencionat «encontre» aeri sobre ell Mediterrani, la inclou com a part integrant de la fenomenologia OVNI d’aquella data. Establir semblant paral·lelisme va ser un error, com demostrarem a continuació.

En el cas del document que ens ocupa, el nostre personal examen preliminar del mateix ens va fer formar-nos la idea immediata de què allò que s’ha fotografiat es corresponia amb un simple reflex, produït pels rajos solars d’una alba o un ponent (la forta llum del fons, que sorgeix de l’horitzó, havia de ser el Sol en la seua sol ixent o el seu ocàs). Si la hipòtesi del reflex quedara substanciada, és obvi que tota declaració subsegüent relativa a l’aparició i visualització ocular de qualsevol fenomen lluminós resulta incompatible amb la realitat i queda reduïda a la categoria de falòrnia.

Perquè se’ns confirmara o negara la nostra opinió particular sobre la naturalesa de la fotografia, vam remetre una còpia de la mateixa a William Spaulding, director del Ground Saucer Watch (1), organisme nord-americà que fa ús d’ordinadors electrònics per a l’anàlisi de fotografies OVNI i que ha merescut alta credibilitat per les moltes fotos que ha desestimat com a presumptes imatges d’objectes volants no identificats i els molts trucatges que ha desvelat.

L’informe del GSW (2) va ser definitiu. Després de ressaltar que van rebre una fotografia de reproducció, deixava clar que «la fotografia, presa durant la semiobscuritat crepuscular, revela dades de primer pla i de fons, així com una imatge poc clara (inarticulate)». Els tècnics del GSW van posar en relleu l’escassetat de dades que havíem remés per a estudiar la foto; a penes vam enviar una breu descripció del que el fotògraf va declarar haver vist, la data v el lloc del cas, perquè llavors desconeixíem altres detalls que els pogueren servir d’ajuda.

A continuació segueix el cos principal de l’informe:

«Es van dur a terme els següents tipus d’anàlisi: contornejat de color, que, va projectar informació sobre densitats; digitalització; per a anàlisi de píxels o cèl·lules d’imatge; i millora de contorns, filtrat i alta resolució, per a adquisició de detalls. Es va obtindre la informació següent:

1. La fotografia no és un frau.

2. Les imatges considerades no són muntatges. No hi ha evidència de cap truc fotogràfic.

3. La imatge no identificada no representa cap defecte de revelat ni cap altra anomalia.

4. La imatge és de naturalesa tènue, no és un objecte sòlid ni una font productora de llum. La imatge és difusa.

5. La imatge no identificada no és un model suspès ni llançat a l’aire.

6. La fotografia rebuda va ser reproduïda d’algun periòdic o d’una fotografia d’acabat mat. La fotografia "A" del GSW (no reproduïda ací) mostra (3) la matriu de la impressió, que va haver de ser suprimida electrònicament, la qual cosa va fer més difícil l’avaluació (4).

7. La imatge està en el pla, de l’emulsió i no és un objecte distant. Es va arribar a esta comprovació al reconvertir digitalment les dades de la muntanya i dels núvols de la fotografia, i comparar-los amb els de la imatge no identificada. Les altres imatges de la fotografia quedaven afectades per l’atmosfera, la qual cosa confirma la seua qualitat de cossos distants

8. La imatge no identificada té totes les característiques comunes a un reflex.

9. En el cos principal de la imatge no identificada hi ha una sèrie d’imatges més brillants que, a simple vista, pareixen un grup de xicotets objectes lluminosos; estos són, definitivament, tènues i formen part del reflex principal.

10. La posició del Sol és la correcta perquè resulta un reflex en la lent (lens flare), ja que este s’alinea perfectament amb la posició del Sol darrere de la muntanya. Açò va ser verificat amb l’ús del densitòmetre digital».

F. Adrian i W. Spaulding, autors de l’anàlisi, infereixen a continuació que estàs característiques també serien assimilables a un rar fenomen atmosfèric conegut com sun dog, o subsol, que és el reflex del Sol en un núvol de cristalls de gel (5), el qual no s’assembla, en res a la «enorme esfera de color taronja» a la que es refereix José Climent; o bé un núvol de bari, núvol artificial de plasma o gas altament ionitzat que es crea en la ionosfera amb el propòsit d’investigar la formació de camps elèctrics en l’espai. No obstant això, considerant que la fotografia problema enfoca cap a l’interior de l’Illa de Mallorca i mostra, en concret, el perfil de les muntanyes de l’Ofre (1.090 metres d’altitud), la possibilitat d’una experiència d’este tipus pareix nul•la, perquè la persistència en el cel d’estos núvols alcalins haguera generat multitud d’albiraments, que no va haver-hi.

L’informe del GSW finalitza amb esta conclusió categòrica.- «Som de l’opinió que les imatges representen un reflex en la lent de la càmera», la qual cosa corrobora el nostre judici inicial.

Esta fotografia va ser presa -segons el testimoni del seu autor- en les primeres hores de la matinada. El pic de l’Ofre està situat exactament en direcció est. Això indica, en la tesi del reflex, que es va tractar d’una alba i, al mateix temps, que la dada horària donada ha de ser fala (probablement per a evitar la identificació de l’origen real de la imatge: si no existia cap font de llum natural allí, mal podria formar-se un reflex, seria l’argument fal·laç). Vam decidir aprofundir en aquest extrem i comprovar si, a eixes alçades del mes de novembre, el Sol despunta entre les muntanyes que apareixen en la foto, exactament en el lloc d’on sorgeix la lluminositat del fons.

Vam recórrer a un investigador argentí, establert en Balears, amb experiència prèvia en la desmitificació de suposades fotografies d’OVNIS, Mario Alberto Morales, a qui vam recomanar s’ubicara en el mateix lloc dels fets, en el seu aniversari, i determinara, amb idèntic enquadrament fotogràfic, si el Sol adopta en la seua eixida la mateixa posició que en la fotografia té la font de llum que, en opinió coincident del Ground Saucer Warch i de l’autor, va produir el reflex.

El nostre col·laborador no es Va limitar a això. Va entrar en l’al·lucinant entorn que rodeja al contactat Coll, un dels acòlits del qual és Climent, el fotògraf, i ens va comunicar a la fi: .«Coll té una evident ànsia de publicitat i tot pareix indicar que Climent segueix cegament les ordes de Coll» (6). Morales també ens va dir haver vist en poder de Coll diverses fotos seues d’OVNIS «on el trucatge es fa més evident, inclús pueril», i que un antic membre del grup li va confessar que la fotografia que comentem havia sigut presa uns dies abans del cas de Manises, però que es va presentar com obtinguda el dia 12 per a aprofitar-se de l’èxit periodístic d’aquell.

Mario Alberto Morales es va proposar enquestar a aquelles persones que, de forma independent, hagueren estudiat el cas. Ho va fer primer amb Lluís Aspachs, per a qui, curiosament, la forma circular que apareix en el cel en la fotografia era certament un reflex.... però provocat pel verdader OVNI que és el que genera la il·luminació de la part inferior de la foto. Més tard va conversar amb Santiago Miró, corresponsal de la revista Interviu a Palma, qui es va referir a un muntatge teixit amb fins publicitaris i econòmics. Finalment es va entrevistar amb un periodista del Diari de Mallorca, que havia investigat l’assumpte, qui es va expressar en termes semblants a Morales, mostrant-se estranyat de la importància que se li havia concedit al cas. L’enquesta dels implicats en la realització de recerques a l’entorn de la fotografia no aporta doncs resultats favorables per al «testimoni» Climent Pérez.

L’apartat experimental de la investigació de Morales es va posar en marxa el 10 de novembre de 1982, quan, carregat amb tot l’equip fotogràfic indispensable i en companyia d’un amic, Ramon Conca, va arribar a Sóller per a prendre les anhelades plaques l’endemà, des del punt exacte en què Climent havia obtingut la instantània. El problema bàsic consistia a trobar tal lloc. En l’informe que va redactar per a nosaltres posteriorment, Morales escriu. «Ens quedava el recurs d’esbrinar-ho amb el mateix Pep Climent. Fins a eixe moment, Climent havia sigut una espècie de fantasma per a mi; mai havia aconseguit parlar amb ell, i esta vegada... tampoc vaig poder fer-ho. Vaig recórrer a Coll per a buscar-lo, però este va intentar sempre despistar-me. Finalment, va ser el mateix Joan Coll qui ens va indicar l’indret des d’on s’havia pres la foto. Estava ubicat junt amb el mercat del poble, a escassos 200 metres del bar de Coll» (7).

Efectivament, des d’allí va distingir Morales perfectament la ja familiar silueta de les muntanyes que es dibuixen al fons de la fotografia de malls. En la figura, el pla de Mallorca, el detall d’on es va prendre la foto i les muntanyes que en ella es distingeixen.

Passada la nit, una inesperada circumstància meteorològica va enterbolir l’observació. els núvols. El cicle ennuvolat impedia la visibilitat propícia per a una torna de fotos adequada. Havien calculat que el Sol hauria de ser visible d’entre les muntanyes, al voltant de les 8,20 hores, però els núvols ocultaren a eixa hora tota brillantor solar. Quan, per fi, van aconseguir veure les dèbils llampades del Sol a través de la cobertura ennuvolada, este ja estava un poc elevat sobre el perfil de les muntanyes. Van continuar observant i, fotografiant els moviments següents del Sol la qual cosa els va permetre després reconstruir al revés la trajectòria solar i inferir el punt on s’inicia en eixes dates l’eixida de l’astre rei que coincideix perfectament amb la zona de la fotografia on apareix una pronunciada lluminositat, que, segons tots els indicis, va ocasionar el transparent «OVNI»!

Per tant,, s’ha comprovat clarament que el reflex va haver d’haver-se creat, donada la presència de l’estímul lluminós necessari, en aquella posició del paisatge i en aquella època. Per a Morales «no tot ha sigut un fracàs, almenys hem pogut descobrir que en el dia 11 de novembre el Sol ix exactament on es veu la font de la llum entre les dos muntanyes» (7). No és poc, amic, no és poc, podem afegir nosaltres.

Açò acaba de llevar-li tot valor al cas, converteix en falsedats les declaracions del fotògraf a la Premsa i, last but not least, demostra la tendenciositat i falta de rigor dels coneguts explotadors de la informació OVNI.

En mitjans periodístics de l’illa s’afirma que fonts militars els van informar de manera extraoficial que a Coll li van ser retornats per part de l’Exèrcit de l’Aire els negatius, que li habien sigut confiscats, amb el qualificatiu de reflex (8). Dada a confirmar, però reveladora (9).

Notes

1 Ground Saucer Watch, Inc. (GSW), 13238 N. 7th Drive, Phoenix, Arizona 85029. Director: William H. Spaulding.

2. ADRIAN, F. y SPAULDING, W. H., Mallorca, Spain, UFO Photo, Computer Photographic Analysis (Critique), comunicación personal, 1980

3. La fotografia remesa al GSW era de segona generació, açò és, procedia d’un negatiu de reproducció tret directament d’una còpia en paper original, que va facilitar al CEI de Barcelona el seu corresponsal mallorquí Lluís Aspachs i que este va obtindre del diari Última Hora.
4. En la dita ampliació computeritzada s’observa tant la naturalesa immaterial del reflex com diversos subreflexes circulars interns que, d’acord amb les lleis d’estos fenòmens òptics, s’alineen entre si i amb la font que produïx el reflex, en este cas, el Sol ixent..
5. MINNAERT, M., The Nature of Light and Colour in the Open Air, Dover Publications Inc., Nueva York, 1954.

6. MORALES, M. A., comunicación personal, 11 de abril de 1982.

7. MORALES, M. A., La fotografía de Sóller: una historia inconclusa, comunicación personal, 1983.

8. MORALES, M. A., comunicación personal, 25 de junio de 1983.

9. El autor agraeix a Pere Redon (CEI) haver facilitat la còpia de la foto de Sóller; al personal del GSW, el seu anàlisi informàtic; i a l’investigador argentí Mario Morales, les múltiples recerques fetes per nosaltres, de tanta utilitat en aquest assaig.

Extracte quasi íntegre de l’article "Un avistamiento anunciado" de l’obra de Vicente-Juan Ballester Olmos Investigación OVNI (Plaça & Janes, Barcelona, 1984, pp. 156-162).

Avions fantasma

Normalment es denomina així a un conjunt de fenòmens lluminosos i observacions de "aeroplans" que van tindre lloc durant els anys 30 sobre Escandinàvia. A l’actualitat, els ufòlegs suecs han localitzat més de 1000 informes d’estes característiques, des que John A. Keel publiqués una sèrie d’articles en la revista anglesa FSR el 1970 exposant les seves primeres investigacions respecte d’això. Suposen a més el primer exemple d’implicació oficial, perquè els observacions van ser detalladament documentats per la policia i investigadors militars i estan encara arxivats en els Arxius de Guerra d’Estocolm, a disposició de qualsevol analista seriós.

El desembre de 1933, només 8 anys després que el comandant Byrd realitzés el primer vol sobre el Pol Nord (8/5/1926), van començar a arribar des de la frontera entre Noruega i Suècia pròxima al paral·lel 66 un creixent nombre d’informes sobre "avions fantasma". Aviat relats semblants es van estendre per tot el nord de Suècia, Noruega i Finlàndia. Generalment es mencionaven estranys fenòmens lluminosos -comportant-se com a aeroplans-, encara que també observacions properes d’avions amb comportaments anòmals: vols a baixa altura sense direcció concreta, en plena nit o enmig de fortes tempestats. En aquell moment es va sospitar dels russos (l’aviació del qual era pràcticament inexistent) però alguns historiadors posteriors han parlat de missions secretes d’entrenament procedents de l’Alemanya nazi, encara sota la prohibició establida en el Tractat de Versalles de tenir aviació militar. De totes maneres, aquestes teories no pareixen explicar tota la complexitat d’allò que s’ha ocorregut, considerant la tecnologia de l’època en els països circumdants i les grans distàncies a cobrir. Des de llavors, els casos de "avions fantasma" han passat a un segon pla davant de la proliferació d’observacions de platets voladors, encara que continuen apareixent com en el cas dels avions antipluja que van arribar al parlament català.

Basat en el "Diccionario temático de Ufología" de la Fundació Anomalia, Santander 1997.

Els coets fantasmes

Terme amb què els estudiosos del fenomen OVNI es refereixen a una sèrie de fenòmens estranys observats en els cels d’Europa, just després de la Segona Guerra Mundial, durant 1946. Aquesta onada suposa el verdader inici de l’era moderna d’activitat OVNI, que seguiria el 1947, ja sobre Estats Units, amb el famós cas de Kenneth Arnold.

Es va iniciar al Febrer de 1946 sobre Finlàndia amb una "activitat meteòrica poc habitual" però va acabar estenent-se per tota Escandinàvia. Aviat els diaris van encunyar el terme "coets fantasma" per a explicar aquest meteors en forma de míssil. Conforme augmentava el nombre de casos, s’acreixien les sospites que pogués tractar-se de proves de coets realitzades per la Unió Soviètica sobre el Bàltic. El 9 de juliol van arribar a comptabilitzar-se fins a 250 observacions en tota Suècia (entre ells l’única foto coneguda) del que sembla haver sigut (amb la perspectiva dels anys passats) un rar exemple de bòlid diürn.

Tal allau va motivar la creació de la primera comissió oficial establerta en el món per a investigar aquest tipus de fenòmens. A pesar dels mitjans empleats va resultar impossible arribar a cap conclusió; ni tan sols el 19 de juliol quan un d’aquets "coets" es va estavellar en el llac Kölmjärv (a més de 700 km de la possible base de llançaments russa més pròxima, sent el màxim abast de les V-2 alemanyes uns 370 Km). Després de dragar el llac no es va trobar res. Les observacions van continuar (incloent alguns possibles observacions de radar) fins a aconseguir més de 1.600 informes, degudament conservats per a la posteritat en els Arxius de Guerra d’Estocolm.

Conforme avançava l’estiu, estos fenòmens van semblar anar desplaçant-se cap al sud, i així el setembre es van divulgar observacions de fenòmens semblants a Suïssa, Bèlgica i inclús Portugal, Grècia i fins a l’Índia.

Els ufòlegs han rebut aquests informes anteriors 1947 com a prova evident que els platets voladors no eren una simple moda americana impulsada per la por al comunisme i la bomba atòmica. Segons aquesta argumentació, els visitants alienígenes s’adaptarien en cada moment a les formes i característiques de l’època. Des dels escuts ardents dels romans, passant per les naus aèries del canvi de segle, els avions fantasma de la dècada de 1930, els coets fantasma de 1946 i fins als platets volants de 1947 d’ara en endavant.

Basat en el "Diccionario temático de Ufología" de la Fundació Anomalia, Santander 1997.

Ovnis al Pení

Mai no he arribat a saber quant hi havia de cert en la història que fa molts anys em va explicar un suboficial de l´exèrcit de l´aire. Cantàvem plegats les excel·lències del cel de l´Empordà. Ell, amb avantatge, hi afegia que de nit la millor vista era des del cim del Pení. L´hauria d´haver enregistrat. L´home es desfeia amb adjectius i noms d´estels, descrivia el cosmos, es gronxava en les constel·lacions, batejava els astres, inventava l´infinit... Fitava el cel i jo el mirava a ell. Tot d´una, li vaig preguntar: "I no has vist mai cap ovni?"La seva resposta és el que no he arribat a contrastar com mana el bon periodisme. El militar baixà de sobte de la volta celestial i sotjant la meva ànsia gairebé insolent em digué: "No ho saps pas, noi. Hi ha nits que veiem coses que els aparells no capten. D´altres nits, els radars indiquen presències més o menys pròximes... imperceptibles als nostres ulls". Un calfred em va recórrer. L´home no semblava parlar de broma. Quasi diria que m´estava confiant un secret classificat. Després d´uns segons de silenci, quan vaig haver processat i traduït aquella informació al llenguatge col·loquial, em va dir que sí, que ho havia entès bé. Certes nits, esguardant el cel, es veien llumetes movent-se prou a la vora com per ser interceptades, i a les pantalles no s´hi reflectia res. En altres ocasions, saltava l´alarma per un puntet que per força havia de sobrevolar la vertical de la serra de Verdera. Els monitors ho indicaven clarament, però a l´intempèrie no s´observava cap cos estrany.

Penso amb aquesta història ara que ja és notícia que les boles del Pení un dia d´aquests desapareixeran. Serà, segurament, un acte de justícia amb la natura. Tanmateix, com ha passat amb tants altres elements postissos que gloriosament hem enderrocat -des de les antenes de Pals fins al fals far de cap de Creus-, alguna cosa íntima de la nostra vivència lligada al paisatge també deixarà d´existir. Per això mateix, per gravar -aquesta vegada sí- aquest sentiment intransferible, penso acceptar la invitació pública i pujar al Pení abans no desmantellin aquelles boletes que de lluny semblen petitones. Amb una mica de sort comprovaré que l´extraterrestre sóc jo.

Francesc Cruanyes. Emporda.Info, 26 de març de 2008

Espanya va desclassificar l´última dècada els informes sobre albiraments d´ovnis

Espanya va desclassificar entre 1992 i 1997 un total de 75 expedients sobre albiraments de fenòmens estranys, registrats des de 1962 i que ocupen 1.900 pàgines, en les quals es recull un total de 97 successos diferents, entre els quals figuren casos similars al donat a conèixer la setmana passada a Regne Unit. Segons van confirmar fonts militars, una vegada desclassificats per l'Exèrcit de l'Aire, aquests expedients van ser traslladats per a la seva consulta a la Biblioteca del Quarter General de l'Exèrcit de l'Aire i ara es troben a l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire, a Villaviciosa de Odón (Madrid).
Entre aquests documents, figuren casos d'albiraments d'ovnis (objecte volador no identificat) per part de pilots de vols comercials i militars o de de capitans de naus, semblants al cas donat a conèixer al Regne Unit en el qual un avió d'Alitalia gairebé xoca amb un OVNI el 1991.
El procés de desclassificació espanyol va començar quan el maig de 1991 la Secció de Seguretat de Vol, responsable de la custòdia d'aquests arxius, va remetre un escrit intern dirigit al general a càrrec de la Divisió d'Operacions de l'Exèrcit de l'Aire, que proposava la seva desclassificació. Ja el 14 de març de 1992, la Junta de Caps d'Estat Major va acordar rebaixar el nivell de classificació i deixar la decisió de desclassificar en mans del cap de l'estat Major de l'Aire.
Finalment, el setembre de 1992 es van desclassificar els primers expedients ovni del Ministeri de Defensa. La tasca va ser encomanada al tinent coronel d'Estat Major Ángel Bastida i va ser conclosa pel tinent coronel Enrique Rocamora el 1996.

Albiraments el 1974
En un informe oficial militar de 84 pàgines es detalla que la nit del 24 de novembre 1974 es van succeir diversos albiraments que van començar a les 19.30 hores a l'illa de Gran Canària, quan un tinent coronel de l'Exèrcit de l'Aire i la seva filla circulaven per una carretera i van veure una llum blanca i brillant al cel que deixava una curta estela. Aquesta es desplaçava a gran velocitat i pocs segons després va desaparèixer.
Segons relata l'investigador especialitzat en aquests fenòmens Vicente Juan Ballester, només 15 minuts més tard, un avió Fokker-27 d'Iberia s'enlairava de Tenerife amb destinació a Las Palmas de Gran Canaria. La nit era clara i l'avió sobrevolava uns estrats ennuvolats quan ascendia a nivell de vol de 2.100 metres. Llavors els pilots van veure, just davant d'ells, una llum potent que semblava trobar-se a uns 300 metres per damunt d'ells i que s'acostava en direcció contrària al llarg d'un corredor habitualment utilitzat pel trànsit aeri regular de Las Palmas.
Al contactar amb la torre de control, no existia cap registre que pogués fer pensar que la llum vista pogués ser d'un altre avió. Tot i que des de la torre no s'havia registrat cap llum, la tripulació va seguir veient la intensa llum davant seu.

Empordà.info. 27 d'octubre de 2008

Un avió comercial que es disposava a aterrar va estar a punt de xocar amb un ovni

Un avió comercial que es disposava a aterrar a l'aeroport londinenc de Heathrow va estar a prop de xocar contra un objecte volador no identificat (OVNI), segons revelen uns documents del Ministeri britànic de Defensa. El capità d'un vol d'Alitalia es va mostrar tan preocupat per la situació que va arribar a cridar "vigila" al seu copilot després d'observar a sobre del seu avió un objecte de color marró que tenia la forma d'un míssil, indiquen els documents desclassificats aquest dilluns. Aquest misteriós incident va ocórrer en el comtat de Kent, al sud-est d'Anglaterra, el 21 d'abril de 1991 i va ser investigat per l'Autoritat d'Aviació Civil (CAA) i els militars.

El Ministeri de Defensa va decidir tancar el cas com a assumpte no resolt després d'arribar a la conclusió que no era ni un míssil, ni un globus meteorològic ni un coet espacial. Aquest "encontre pròxim" inexplicable va reservar-se en secret als arxius Nacionals de Kew, al sud-oest de Londres, i forma part d'altres casos similars que no han pogut ser aclarits.

L'avió d'Alitalia, un McDonnell Douglas MD80, feia la ruta entre Milà (Itàlia) i Heathrow (Londres) amb 57 persones a bord quan el pilot Achille Zaghetti va observar l'objecte no identificat.

Empordà.info 21 d'octubre de 2008

Falsos casos d'OVNIs i ETs

Durant dècades, el fenomen OVNI ha generat en tot el món milers d’imatges, testimonis, documentals i investigacions per part d’alguns dels governs més poderosos del planeta.

Els casos més cridaners eren aquells en què els propis investigadors havien pres contacte amb alienígenes, casos de què quedava constància a través de fotografies, i en alguns, fins a documentals. Amb el temps s’ha descobert que estos grans casos no eren més que enganys. Mentides que es van considerar com certes durant molts anys i que, en algunes ocasions, van fer dubtar a la comunitat científica. Vegem alguns dels més representatius

L’àrea 51: potser la meca de tot allò que s’ha relacionat amb OVNIS. Parlem d’una base militar situada en l’estat de Nevada, a 170 quilòmetres de Las Vegas, als EUA. Durant dècades va estar sotmesa a intensa vigilància pel fet que s’afirmava que en el seu interior es trobaven les restes d’un OVNI que es va estavellar en Roswell, Nou Mèxic. Un granger de la zona va assegurar que es va tractar d’un "disc volador", però el que es va estavellar segons diuen fonts governamentals nord-americanes va ser un globus meteorològic. Encara així, estem davant d’un lloc l’existència del qual ha donat lloc a grans teories de conspiració, que els successius governs dels EUA s’han encarregat (no sabem si voluntàriament o no) d’alimentar. S’ha negat la seva existència, s’ha arribat a afirmar que era un lloc d’experimentació amb material extraterrestre, però el que sempre s’ha negat és que dins troben restes de naus d’un altre món i cossos d’alienígenes. Però potser, el que més hi ha fet dubtar de l’àrea 51 ha sigut el següent cas.

L’autòpsia a l’alienígena: el 28 d’agost de 1995 una gravació de 17 minuts de duració va donar la volta al món, al tractar-se d’un vídeo en què es realitzava una autòpsia a un dels alienígenes capturats de l’accident de Roswell. En 2006, el productor de la cinta, Ray Santilli, va assegurar que es tractava d’un engany i va explicar que el supòsit alien estava fet de carn de pollastre.

Centenars de casos OVNI desclassificats en Gran Bretanya: al març de 2009, oficials de la Intel·ligència britànica van examinar conscienciosament centenars de casos OVNI registrats durant dècades. El que estava escrit com "observació OVNI" per part de militars britànics, controladors aeris i particulars, va resultar ser la visita d’avions espia per part dels EUA, dels que no es tenia coneixement.

El "bombarder furtiu": així era conegut el B-2 Spirit, un avió de guerra nord-americana el disseny del qual va provocar que molts el confongueren amb un OVNI. La CIA va estimar al seu dia, que la meitat dels observacions OVNI de les dècades dels 50 i els 60 no eren una altra cosa que aquest tipus d’avions.

L’Esdeveniment de Tunguska: un dels més cridaners i que més investigacions ha generat sense arribar a una conclusió 100% precisa. Una zona de la Sibèria va rebre fa un segle una descàrrega de potència tal que va deixar calcinat un terreny semblant a l’extensió actual de Tòquio. Què ho va provocar? Encara que l’accident d’un platet volador es va mantenir entre les hipòtesis durant un temps, es va descartar. Es remenen diverses possibilitats: un asteroide o una explosió nuclear (els científics estimen que mil vegades més poderosa que la de Hiroshima).

El 'monstre de Montauk: una estranya criatura va ser fotografiada en 2008 en una platja en Montauk, en l’estat de Nova York. La imatge va donar la volta als EUA i molts mitjans es feien eco de les hipòtesis utilitzades sobre aquella estranya criatura: es va dir que era un alien, un experiment de laboratori... però poc de temps després es va saber que un home, que va demanar romandre en l’anonimat havia admès que estava darrere de l’engany.

L’humanoide a Mart: molts es van fer eco d’una curiosa imatge captada per la sonda de la NASA Explorer Spirit, en la que podia apreciar-se una figura que s’assemblava a un ser humà nu caminant per Mart. L’Agència Espacial nord-americana va deixar clar que es tractava d’una roca amb una forma 'capritxosa' provocada per l’erosió. Molts blocs i periòdics sensacionalistes van titular, no obstant això, "hi ha vida a Mart?".

 De 20 minutos

L'ovni de Torís

Per en Vicente Juan Ballester

Revivim, 30 anys després, un cas increïble. El 25 de juliol de 1979 es va produir en la localitat de Torís (la Ribera Alta) un dels episodis OVNI més espectaculars de la història de la ufologia, amb “encontre pròxim” inclòs. Ballester Olmos va ser un dels investigadors que va estudiar el cas. Trenta anys després ha tornat al lloc dels fets per a parlar amb el seu protagonista. I açò és el que ha trobat...

A les 11.30 del matí del dia de Sant Jaume (25 de juliol) de 1979 Federico Ibáñez Ibáñez, un acomodat agricultor de 54 anys, va eixir del poble valencià de Torís per a dirigir-se a un camp de vinyes de la seua propietat situat a uns 4 km amb la finalitat d’arreplegar raïm per al menjar familiar. Mentres conduïa la seua R-6, uns 700 m. abans d’arribar va veure un reflex que va atribuir al SEAT 600 del fill de l’amo de la parcel·la veïna. Prompte va deixar de veure'l pel traçat del camí. No obstant això, uns tres minuts després, quan es trobava a uns 50 m dels seus camps, el va veure novament i va continuar pensant que es tractava d’un cotxe aparcat en el centre del camí d’accés als camps. Només quan va estar a uns 4 m de l’objecte, que li bloquejava el pas, es va adonar de que no era un automòbil. Tenia forma de “mig ou”, no tenia rodes i es recolzava en el sòl sobre dos “potes”. Era de color blanc, tenia una base plana i unes dimensions aproximades de 2,5 m d’alt (incloent els 30 cm dels suports) i 2,5 m d’ample.

“Era una cosa metàl·lica molt brillant, d’un blanc molt fort que mai havia vist”, va afirmar el testimoni. Estupefacte i encara assentat en l’interior del seu vehicle, va veure sorgir d’una garrofera situada 11 m a la seua esquerra dos éssers idèntics que mesuraven entre 80 i 100 cm d’alçària i que van entrar en l’objecte pel seu costat esquerre. Corrien veloços l’un darrere de l’altre, quasi apegats i no es van girar cap a l’observador, que només els va veure de perfil durant aproximadament un parell de segons. No obstant això, Federico Ibáñez va poder distingir que anaven abillats amb una vestimenta blanca que pareixia estar “inflada d’aire” i que eixia del front d’aquells sers i arribava quasi fins al sòl, deixant al descobert uns peus xicotets i foscos. Els seus braços eren curts, estaven doblegats i pegats al cos i acabaven en unes mans fosques. L’únic detall dels rostres que va poder observar van ser uns tubs negres que sobreeixien d’ells, d’uns 7 u 8 cm de llarg, pareguts a “les ulleres que s’usen per a soldar, però més llargs”, segons va dir.

A l’instant, l’objecte va ascendir a gran velocitat amb una inclinació d’uns 260º. Va alçar tal remolí de vent que va deixar el sòl agranat, però així i tot el testimoni va tindre temps de distingir a través del parabrisa davanter una base circular llisa del mateix color blanc brillant que la resta de l’objecte. Ja no va poder veure les potes. Va eixir del cotxe precipitadament, però només va encertar a contemplar una “perla” en el cel que desapareixia en l’altura. Encara que no havia tingut temps de llevar la clau de contacte i va tindre en tot moment baixada la finestreta del conductor, no va escoltar cap so. En total, des que va comprovar que es tractava d’un objecte estrany fins que este va iniciar l’envol van transcórrer uns 6 segons; i, 4 més fins que va deixar de veure'l. Amb presència d’ànim, va seguir fins a la seua vinya i va arreplegar el raïm, però, intranquil, va decidir anar-se, no sense abans mirar al costat de la garrofera “per si s’havien deixat quelcom”.

De tornada en sa casa va contar nerviós allò que s’ha succeït als familiars allí reunits i va tornar al lloc dels fets amb la seua dona, la seua filla, el seu gendre i un empleat d’este. L’espai en què havia aterrat l’objecte estava ara ocupat pel cotxe de l’amo de la vinya contigua, a qui per vergonya no van contar res. Sí que van constatar, no obstant això, que la contornada del camí estaven nets de pols a causa de l’efecte de l’envol de l’objecte. Junt amb la garrofera darrere del qual havien eixit els dos sers van trobar dos forats que el testimoni va descartar que es tractara de caus de conills.

Reconstruccions artístiques dels fets i dels presumptes extraterrestres realitzades per Ignacio Bernácer, del grup AVIU.

LA INVESTIGACIÓ DE CAMP

El succés, molt comentat en el poble, va arribar a l’orella del cronista local, que va publicar una nota sobre el mateix en el diari de València Les Províncies del 10 d’agost. Dos dies després, set universitaris, membres del grup ufològic del País Valencià AVIU, capitanejats per Juan Antonio Fernández Peris (que anys més tard cobraria fama pel seu estudi sobre el “incident Manises”, ocorregut l’11 de novembre del mateix any 1979), es van desplaçar a la zona. Van tornar novament el dia 14 i es van quedar allí 30 hores seguides. En ambdós ocasions van entrevistar el testimoni i van fer nombrosos mesuraments i estimacions de grandàries, distàncies, temps i tots els càlculs relatius a la investigació d’un fenomen d’estes característiques, seguint els protocols i les tècniques dels manuals més avançats de l’època. Federico Ibáñez els va indicar la ubicació exacta de l’objecte circular i els investigadors van marcar la longitud d’eixa circumferència amb guix per a calcular les seues dimensions i el seu volum.

Va ser llavors quan van trobar en l’àrea d’eixe cercle quatre empremtes (possiblement de les potes de la nau) que unides entre si formaven un rectangle perfecte de 176 x 130 cm. Dos d’elles estaven molt deteriorades, però de les altres dos es va poder prendre mesures prou exactes i fins motlles de guix. Aparentment, l’estructura de cada una d’elles (veure imatges) era una circumferència de 8 cm de diàmetre l’interior de la qual estava integrat per 8 casquets esfèrics d’uns 2,25 cm de diàmetre que, al seu torn, rodejaven simètricament un casquet central, també circular, d’uns 3,5 cm de diàmetre. La profunditat de les marques dels casquets variava: el central s’afonava en el terreny de 9 a 14 mm, els més menuts molt menys. Per mitjà d’un penetròmetre manual es va estimar – probablement amb prou marge d’error, donat el rudiment del sistema – que l’objecte que havia produït eixes marques havia exercit una força de 4 tones. D’un altre costat, es va comprovar que cap dels apers dels vehicles agrícoles que circulen per la zona podia generar este tipus d’empremtes. Este modèlic estudi de camp va ser seguit el 30 de setembre per l’enquesta realitzada per l’autor d’este article i pel físic valencià Miguel Guasp, els que van procedir a una peritatge exhaustiva de l’entorn i del protagonista del succés. El 13 de juliol de 1980, el grup AVIU va tornar al lloc per a efectuar comprovacions addicionals. Així mateix, el diplomat en dibuix Juan Marcos Gascó va executar un retrat-robot dels sers, el disseny final del qual va ser rubricat pel testimoni. Detallats resums del cas van ser publicats en la revista especialitzada Stendek (setembre de 1981) i en la Flying Saucer Review de novembre-desembre de 1982. Els investigadors vam arribar a la conclusió que Federico Ibáñez mai havia mostrat interès per les històries de “platets voladors”; de fet, en 1979 desconeixia el significat de les sigles OVNI. De bona vista i reflexos, home de camp, obert i afable, vam tindre d’ell la millor de les impressions, coincidint tots en què no era persona donada a les fantasies ni capaç d’inventar, i menys fingir, un succés com el que havia relatat. Cal assenyalar que quan el testimoni va tornar a casa estava tan trasmudat que la seua família va pensar que havia presenciat algun accident greu. “Pitjor encara”, els va dir. I va passar a relatar-los la seua estranya experiència.

Luis Manuel, del grup AVIU, mesura el diàmetre de la circumferència. Amb ell, dempeus, el company del grup Francisco Gascón. La foto és d'un altre membre, Vicente Miralles.

TRENTA ANYS DESPRÉS

La bona praxi de la investigació de camp en ufologia recomana tornar sobre els esdeveniments transcorreguts molts anys. Açò m’ha impulsat a entrevistar novament Federico Ibáñez, primer al setembre de 2008, amb Luis R. González i, posteriorment, al novembre d’eixe any, amb l’experimentat fotògraf Rafael Márquez. Hauria protagonitzat altres observacions o experiències peculiars? Es retractaria del que relata llavors? Podríem agarrar-lo en alguna contradicció? El nostre diàleg amb ell, encara que amigable i pròxim, va ser franc, directe, sense contemplacions ni diplomàcies, perquè volíem explorar totes les possibilitats tradicionals de confusió que aclariren el succés. Llevat que Ibáñez fóra el millor actor del món, una broma o una invenció van quedar descartades. Va parlar amb absoluta garantia i es va reafirmar en tot amb energia. Li vam preguntar directament si havia sigut un muntatge i ho va negar, a pesar que se li va donar l’oportunitat de confessar sense detriment de la seua imatge. Potser alguna copa de més li va fer veure quelcom fals? “Mai he begut, ni vi”, va afirmar emfàticament, a pesar d’haver estat tota la vida entre vinyes. Als quasi 84 anys, la seua esquena està prou tocada i camina encorbat, però la vitalitat que manifesta és notòria. Comprovem que no es tracta d’una persona peculiar, que mai ha manifestat habilitats especials. Tampoc li ha canviat la vida des de llavors. Aparenta ser algú normal, amb una vida centrada en el treball de les seues terres i en la família. Una persona prou espartana, diria jo. Un somni, una al·lucinació, quelcom irreal? També ho va negar. Ibáñez està convençut de que allò va ocórrer davant dels seus ulls. I convenç. Evidentment, ha repetit fins a la sacietat la mateixa història, que no presenta alteracions substancials. Durant la nostra conversació en cap moment va al·ludir a l’espai, als extraterrestres ni a gens paregut. A l’objecte el va anomenar senzillament “l’aparell”. Als dos sers humanoides (la nostra terminologia), “nanos” o “xavalets” per la seua baixa estatura, que va xifrar en uns 40-50 cm, quan en 1979 va estimar la seua alçària en 80 cm i la comprovació in situ va tirar 98 cm. Estava pensant en la seua grossor més que en la seua alçària? I tampoc va oblidar mencionar un detall que pareix irracional, a pesar d’això va fer insistència en ell:

“Es van ficar en l’aparell sense obrir ni tancar cap porta”. Vaig insistir en el fet que fera uns dibuixos tant de l’objecte com dels sers per a comparar-los amb els que havia realitzat 30 anys abans. Com llavors, va mostrar les seues limitacions per a l’expressió gràfica, gargotejant com podia. Comparats amb els originals de 1979 s’observen discrepàncies i pèrdua d’exactitud i detall. Va començar dibuixant la planta circular de l’objecte i després li va afegir la curvatura superior. Quant a la silueta dels sers, ara la recordava més estilitzada i la va presentar de cara, en compte de perfil, i quasi en moviment, com els dibuixos originals. Fins a quin punt són diferències significatives? Els dibuixos actuals són més esquemàtics que els de llavors. Acusen l’edat i la llunyania en el temps? Si és així, vam apreciar que no ha disminuït l’emoció a l’hora de rememorar l’observació d’antany. La seua esposa, actualment cega, va passar una estona a saludar-nos i vam aprofitar per a preguntar-li la seua opinió sobre aquells fets.

A dalt, d'esquerra dreta, dibuixos fets pel testimoni l'agost i setembre de 1979 i setembre de 2008. A baix, en el mateix ordre, els dibuixos dels presumptes extraterrestres.

“M’ho crec va afirmar sense contemplacions. [El meu marit] diu massa veritats i és [en general] massa clar”. Òbviament, retrata al seu espòs com un home veraç i com cal. Ens consta. Finalitzades les dos visites de 2008, les nostres reflexions tendixen a corroborar la serietat del personatge, en el que no trobem signe algun de voler embellir la història ni de traure-li qualsevol tipus de rendiment. És una persona típica de l’àmbit rural, sense duplicitats, amb una trajectòria només importunada en una ocasió per l’insòlit, que ha viscut des de sempre amb una economia més que sanejada i que tindria més que perdre que guanyar. Si no pareix donat a la fabulació, si el que afirma rotundament que va veure no té correlat amb res a coneguem i si, a més, estan les empremtes com a evidència material complementària, què va ser realment aquell episodi?

PUNTS DÈBILS ?

Òbviament, Federico Ibáñez és l’únic testimoni d’aquells fets i ningú pot avalar la seua història. Açò representa la dificultat número u dels casos OVNI més sorprenents. Alguns col·legues han subratllat aspectes que, segons ells, qüestionen el testimoni del senyor Ibáñez i apunten a una falsedat. L’ufòleg mallorquí Mario A. Morales troba sospitós que inclús a 50 m de distància el testimoni creguera que tenia davant de si un cotxe. Els enquestadors interpretem que, després de pensar inicialment que allò era el cotxe del seu amic, senzillament esperava veure'l, la qual cosa va prolongar la confusió. La idea preconcebuda de la normalitat va ser superior a qualsevol altra possible elucubració. Al contrari, si quan va enfilar la recta cap al suposat 600 haguera deduït que estava enfront d’un platet volador aterrat, això sí que hauria sigut un bon motiu per a dubtar del seu relat. L’estudiós malagueny Luis R. González basa la seua crítica d’este cas en la descripció dels sers, que, segons explica, recorden una mescla de caràcters de personatges de La guerra de les galàxies: la grandària dels jawes, les protuberants ulleres dels habitants de les arenes i una combinació d’ambdós en la vestimenta. El film es va estrenar dos anys abans de l’observació que ens ocupa. No obstant això, sabem que la cultura cinematogràfica del nostre home és més bé exigua i no pareix que eixa haja pogut ser la seua font d’inspiració. També les empremtes aparegudes en el lloc han sigut objecte de recel tant per la seua localització com per la seua permanència i les dades que es van deduir d’elles, a la qual cosa podem replicar que la seva troballa va ser enterament casual, que eren desconegudes per al testimoni i que no hem trobat cap maquinària agrícola capaç de crear-les. Si bé no hi ha proves objectives que demostrin que van ser originades per l’aterratge d’un ovni, la seua situació espai-temporal els conferix una certa coherència amb una possible relació directa.

Segons alguns investigadors, alguns personatges de La Guerra de les Galàxies com els jawes (a dalt) o els Bàndits Túsken (a baix) podrien haver inspirat a Federico Ibáñez les seues figures extraterrestres.

TORÍS COM A PARADIGMA

Segons el nostre parer, este succés és únic i paradigmàtic. Únic perquè la fisonomia dels presumptes ocupants de l’ovni no té parangó en la literatura ufològica internacional (este és precisament el problema de fons de la casuística de les encontres pròximes amb ovnis: que pareix que cada esdeveniment és singular i diferent). I paradigmàtic perquè representa el nucli dur del fenomen OVNI, a saber: si el testimoni d’una experiència no estàndard s’até o no a una realitat física vertadera. En tot el món hi ha casos que presenten una imatgeria incompatible amb el que coneix que no s’explica com a tergiversacions convencionals. O són fets autèntics – i esta opció té implicacions extraordinàries –, o són narracions inventades íntegrament pel subjecte, no hi ha una altra alternativa. La validesa de la primera opció només cap – a menys que hi haja proves materials irrefutables i testimonis múltiples – després de descartar al 100% la segona opció. Per això, creiem imprescindible desenrotllar ferramentes que ajuden a determinar quan és incert un episodi.

FICCIÓ O REALITAT?

Eliminades les sospites habituals, vam passar a considerar la fabulació conscient. De ser certa, tots els elements del cas conspiren contra ella: personalitat normal i formal del subjecte, testimoni constant durant tres dècades, alta estranyesa que requerix fonts d’inspiració que pareix li són alienes, opinió social positiva unànime i troballa d’empremtes (evidència purament circumstancial). En este escenari, el testimoni hauria d’haver enganyat primer a la seua família, després a tot un poble i, finalment, als investigadors, els curiosos i els mitjans de comunicació durant 30 anys. Però, hi ha indicis d’açò? Creiem que no. I si considerem la possibilitat d’una fabulació inconscient, com una al·lucinació o alguna alteració mental reversible, no es coneix en Psicologia o Psiquiatria cap estat alterat, dissociatiu o al·lucinatori que siga transitori en absència d’historial clínic de patologia mental. Per a un ufòleg escèptic com jo, la investigació i la reinvestigació d’este cas ha suposat una prova de foc. La meua sospesada impressió és que el testimoni creu sincerament en la realitat tangible de la seua experiència; i, l’investigador no troba cap justificació objectiva per a una mentida o rapte imaginatiu, ni cap prova consistent per a desmuntar el seu relat. El subjecte sosté sense esmenar – amb escasses variacions, pròpies del pas del temps – el que havia manifestat trenta anys arrere. I té el suport explícit de la seua família – que el creu amb els ulls tancats – i de la majoria dels seus conveïns, a pesar de tractar-se de l’exposició d’uns fets excepcionals. Vaig investigar este extraordinari observacióen 1979 i ho he tornat a fer en 2008 amb dos visites quasi seguides. Per això les paraules de Federico em van commoure quan, al despedir-nos, va dir: “Si no ens tornem a veure, ja ens veurem dalt”.

ANÀLISI DEL SÒL

Va haver-hi emissions radioactives? Tres setmanes després del suposat aterratge, Juan Antonio Fernández Peris i els membres de l’AVIU valencià van arreplegar diverses mostres de terra: (1a) junt amb una de les empremtes impreses, (2a) dins del rectangle format per les quatre marques, (3a) en la zona adjacent del camí, (4a) a 25 m de distància, però dins del camí, i (5a) junt amb la garrofera de què van sorgir els dos éssers. El biòleg asturià José Luis Caso va elaborar un informe que destacava, com era d’esperar, que les mostres 1a a 4a tenien un aspecte semblant – color rogenc, sense vegetació ni restes orgàniques, la qual cosa es corresponia amb el terreny d’un camí veïnal –, mentres que la 5a tenia un aspecte més terrós i nombroses restes vegetals (els quals no presentaven cremades ni efectes anòmals). També es va mesurar la radioactivitat emesa per totes les mostres. Per a detectar qualsevol emissió de calor que s’haguera produït, es va mesurar el pH (acidesa o alcalinitat) i la proporció dels carbonats, que davall l’acció de la calor havia d’augmentar i disminuir, respectivament. Els resultats van ser els següents:

Mostres de radioactivitat

• 1a Mostra/ Radioactivitat negativa/ pH 7,7/ Carbonats 52%
• 2a Mostra/ Radioactivitat negativa/ pH 7,8/ Carbonats 54%
• 3a Mostra/ Radioactivitat negativa/ pH 7,8/ Carbonats 54%
• 4a Mostra/ Radioactivitat negativa/ pH 7,9/ Carbonats 49%
• 5a Mostra/ Radioactivitat negativa/ pH 7,6/ Carbonats 38%

Les diferències observades en el pH entren dins de les degudes a l’atzar. En quan a les diferències en els percentatges de carbonats, no són significatives en les mostres 1a a 4a, però sí en la 5a, la qual cosa demostra la seua pertinença a un tipus de terreny distint, més ric en matèria orgànica i menys en carbonats. El doctor Caso va concloure: “Els resultats no proporcionen cap evidència que recolze les hipòtesis suposades en principi d’emissió de radioactivitat i/o d’una alta temperatura”.

Dibuixos de Luis de Manuel que reprodueixen la planta i l'alçat d'una de les hipotètiques parts de l'OVNI (a dalt) i la reconstrucció a partir de les marques del terreny.

Fotografia de José Vicente Alós de les quatre emprentes del presumpte OVNI, segons les van trobar l'any 1979 els investigadors valencians.

FEDERICO IBÁÑEZ: Un home de paraula

Fotografia de Rafael Márquez del novembre de 2008

Federico Ibáñez, El Rocio, malnom que li ve des del seu besavi, no és hui qui era quan el vam visitar en 1979. Als seus 84 anys, el treball en el camp ha fet arquejar la seua esquena visiblement. A pesar d’això, continua ajudant als seus fills en les faenes de la vinya i confessa que quan ve del camp se sent millor que després de passar el dia en l’engronsadora de sa casa. Respecte a la narració dels fets, que reitera per enèsima vegada, a la pregunta “I ho ha contat vostè sempre així?”, respon amb rapidesa i quelcom sorprès: “No puc contar una altra cosa!”. Hi ha detalls que li continuen xocant, com l’agilitat i la baixa estatura dels “nanos”, el “guardapols de farmacèutic” o el “impermeable blanc unflat d’aire” i les “ulleres llargues de ferrer” que portaven, o bé el fet de que el sòl es quedara net quan a l’ascendir l’objecte va dispersar tota la pols del camí. Federico descriu el que va veure – o diu que va veure – a qui li pregunta amb un relat succint i general dels fets: “Què penso que era? Un aparell, per com es va anar de ràpid”, és l’única hipòtesi que dóna. Respon sol·lícit i pacient a totes les preguntes, això sí. I no li disgusta rememorar el que va succeir.

“Què pensava la gent? Que estava boig?” –li preguntem–. “No. La majoria em va creure”, apunta sense major preocupació. Parlem també amb Francisco González (l’esquerra de la foto), El Regalat, agricultor de Torís de 70 anys, qui diu d’Ibáñez que “és molt ric en terres, però molt humil i senzill... algú a qui es pot creure”. Una opinió amb què coincidix Baldomero Picó (en el centre de la foto), veí del poble interessat en els ovnis – “però sense fanatismes”, precisa.

Tot indica que la reputació local d’Ibáñez és molt bona: “No és dels que diuen fantasies”, aclarix un jove llaurador de la localitat.

Panoràmica del lloc en que hauria aterrat l'OVNI. de Torís. Fotografia de José Vicente Alós dues setmanes després de l'incident. 

Article publicat a la revista Más Allá de la Ciencia, núm. 242 (2009).

Ovnis a L'escala i rodalia

Per Lluís Colomeda

La primera experiència escalenca d'aquesta índole registrada es remunta a l'any 1948 o 1949. Dos pescadors -pare i fill- que trobant-se un vespre d'estiu enfront de la platja del Riuet, tornant de la pesca a batre (dit també batudes) amb el seu bot, veieren -segons asseguraren- que procedent de la banda de ponent se'ls aparegué una enigmàtica aeronau que, en sobrevolar-los lentament, va emetre tanta calor que, malgrat l'aigua i l'alt grau d'humitat imperant, assecà instantàniament l'embarcació. Posteriorment, com propulsat per uns potentíssims motors, l'objecte volador s'allunyà mar enllà fins perdre's en l'horitzó.

El segon fenomen s'esdevingué una esplèndida nit del distant any 1954, quan a tota l'àrea del golf de Lleó, des del Pirineu als Alps, es van produir grans observaciós d'ovnis en forma de plats voladors, manifestació visible des de la nostra comarca. (Naturalment, la premsa se'n féu ressò, malgrat l'apatia franquista).

Algun any després, un altre inexplicable succés tenia lloc, perquè també en una clara nit -primaveral o estival- els pescadors d'unes teranyines escalenques que feinejaven mar endins foren testimonis d'un fenomen molt estrany que radiava una coloraina psicodèlica amb predomini d'un intens ataronjat. Mentre per a alguns es tractà d'un artefacte volador, per a altres fou una aparició mariana. (Aquesta segona interpretació es publicà a la premsa).

Altrament, una tarda d'hivern de l'any 1964 o 1965 -anys rics en observaciós- aparegué al firmament escalenc, a una considerable altura, un altre ovni, també tipus plat volador, d'un color blanquinós, anomalia contemplada des d'un terrat del carrer de Gràcia per un grup d'escalencs que no va poder treure'n l'entrellat en no trobar explicació oficial.

Un vespre d'estiu de l'any 1966 les poblacions de la badia de Roses (l'Escala, Sant Pere, Roses...) albiraren equidistants un dels fenòmens incomprensibles més espectaculars, ja que durant més d'una hora una estranya i gran aeronau de color gris, que actuava d'aparell nodrissa, feia sortir de les seves entranyes unes llumetes que no eren sinó unes petites naus triangulars i fosques que deambulaven per l'espai, fins que arribats de ponent -Saragossa?-, segurament alertats per l'estació del Pení, uns caces suposadament nord-americans es dedicaren a inspeccionar aquell espai aeri.

Aquest tipus d'OSNI (objecte submarí no identificat) encaixa amb l'interpretació que feren els pescadors escalencs d'aquell estrany fenomen de 1966 o 1967.

Una nit de 1966 o 1967, segurament a la primavera o a l'estiu, diverses teranyines veieren mar endins -segons fonts presencials- com una mena de plats voladors, metàl·lics i d'un ataronjat brillant, sorgien de les profunditats de la mar, tot desencadenant una seqüela complexíssima d'efectes especials, i uns minuts més tard, després d'efectuar una incursió aèria, tornaven a submergir-se; aquesta impactant visió va quedar gravada per sempre més a la retina d'aquells eventuals espectadors.

La setena experiència OVNI (en realitat OSNI: objecte submergible no identificat) en “territori escalenc” va tenir lloc una matinada de setembre de 1968 quan dos pescadors que estaven reganant amb el seu bot a tocar l'illot del Cargol van explicar, en arribar molt astorats a la Platja, que sorgiren del fons del mar com uns estrafolaris éssers amfibis humanoides proveïts d'uns llums diabòlics i que, passats uns segons, tornaren a submergir-se; altres veus parlaren de possibles submarinistes. Instants més tard, es “pentinà” la zona però no es detectà cap mena de presència (Aquest cas aparegué a la premsa figuerenca).

“En observar aquell artefacte vam dubtar molt que es tractés, per la forma i el color, de cap avió, però no vam pas voler donar-li cap interpretació extraterrestre”. Són paraules de tres nois, membres de l'equip juvenil de futbol escalenc, que pels volts del Nadal de 1971, a trec d'alba, s'adonaren, tot fent footing pel veïnat de les Corts, que procedent del sud-est mediterrà venia una llum verda olivàcia i inintermitent que, anant a enèrgiques i inexplicables estropades, es va perdre rere el Canigó.

Un dia de l'any 1977 o 1978, tot just entrada la matinada, sembla ser que des de qualsevol indret orientat a llevant (la Punta, passeig...) s'observà que en algun punt de l'allunyat horitzó va tenir efecte diverses presències d'objectes enigmàtics tipus plat volador, desprenent el ja familiar ataronjat intens. Altres testimonis menys esotèrics, però, ho van interpretar com l'aparell elèctric d'una tempesta.

Una dona que passejava el seu gos pel Port d’en Perris a 2/4 d’1 d’una matinada de final del 1978, va veure a llevant (sobre la Casa Gran) com una lluna de color blanc passant a taronja embolicada amb quatre llaços blaus s’anava aproximant. De cop i volta, aquella lluna “es va convertir en una mena d’immens i silenciós plat girador de color gris intens i enlluernador que planejant sobre els edificis del Port d’en Perris i desplaçant-se cap a la Platja va arribar a cobrir tota aquella part del cel”. La dona -aterrada- i el gos -sempre immutable- fugiren cap a casa després d’uns quinze minuts esgarrifosos. (Aquella ocasional espectadora, desconeixedora en aquella època de la fenomenologia ovni, no va saber què pensar).

De bell nou, aquest cop una freda nit de desembre de 1980, es veié el plat volador ataronjat d'altres ocasions, però amb la diferència que ara l'experiència es visqué des de molt a prop. Foren dues persones que des dels voltants de la discoteca Txapeles divisaren l'atrevida nau pocs metres damunt la torre de Montgó, quan l'indret encara era recinte militar. (Aquest esdeveniment també es publicà).

Aquesta escena és la que devien observar els ocupants del vehicle que circulava de Llampaies a Camallera l'any 1984 o 1985 abans que desaparegués l'aeronau de la seva visió.

Succeïa una freda i primerenca nit de l’any 1980 i durant uns trenta minuts. Des del Passeig del Mar un testimoni veié sobre Montgó una escena insòlita. Un objecte lluminós que es va destacar entre el milió d’estrelles que vetllaven el son dels seus convilatans. Era una lluna plena “que en qüestió de pocs segons va passar del color blanc al color carbassa i després al blau”. De sobte, aparegueren als seus costats dues llunes petites, que van ‘entrar’ i ‘sortir’ en diverses ocasions de la lluna ‘mare’, una mena de nau nodrissa segons es dedueix de l’explicació, la qual presentava unes “coses rares semblants a unes finestretes amb reixes”.

Any 1980. Mirant des de Vilaür cap a Calabuig, algunes persones, entre elles els propietaris del llavors restaurant “El celler d’en Mei” veieren durant tres o quatre nits no consecutives com entre les 12 i la 1 de la nit una llum projectava de dalt a baix un focus cap al cim del turons com il·luminant la baixada d’unes bosses o paquets fins al terra. Algú ho atribuí al contraban de mitges de niló, atès que en aquella època estaven de moda, però aquesta explicació ignorava que els avions no poden restar immòbils en l’espai o que els helicòpters fan molta fressa (de fet, la gent de la contrada sap que sovint passen helicòpters dels bombers d’Orriols per l’estrident soroll dels seus motors).

Tres quarts de cinc de la tarda d'un dia de maig de 1981. Des d'una casa en construcció al Poble Sec es divisà oest enllà i a una altura considerable com un objecte volador metal·litzat s’apropava horitzontalment direcció est -segons em confessa un dels testimonis- Hi ha qui, albirant la nau, hi creguí veure un helicòpter, però aviat es demostrà que es tractava d'un ovni. Pocs quilòmetres abans d'arribar a la vertical de l'edifici en construcció, l'aparell canvià inesperadament la seva trajectòria i es dirigí cel amunt durant uns tres segons a una velocitat esgarrifosa, fins que sobtadament frenà la seva marxa. Llavors, allò que des de sota aparentava una figura circular, va resultar, mitjançant uns prismàtics, tenir una divertida forma de croissant.

La següent aparició fou en forma de globus lluminós i va esdevenir un dia d'estiu de l'any 1983. Una família que entre les 2 i les 3 de la matinada estava parant la fresca a la terrassa del seu pis de la Mar d'en Manassa veié amb gran ensurt com des de les proximitats de l'Hotel Empúries (no poden assegurar si des del mar o des de terra) una “bola de foc”, d'uns 8 o 10 metres de diàmetre, s'enlairà potentment i deixant un rastre de llum vermellós i violeta es dirigí en un tres i no res, davant l'atònita mirada dels espectadors accidentals, en direcció sud -cap al Pedró-, fins que la deixaren de veure, en perdre l'angle de visió, a l'altura de l'emporitana platja del Rec. (Segurament fou el mateix fenomen que es veié aquella matinada des de Tossa de Mar i el que també publicà la revista Interviu).

Temps després, l'any 1984 o 1985, es produí un cas semblant al de l'any 1980, atès que aquesta vegada, també de nit, un escalenc assegurà, malgrat la mofa de la gent, haver estat observant, caminant per l'avinguda Montgó, un objecte circular i d'un intens color ataronjat, de similars característiques al de 1980, quan creuava volant molt baix l'estany de Poma provinent de la zona de can Japot i en direcció a Montgó.

Aquesta figura geomètrica del Mediterrani occidental amb el vèrtex superior al massís del Canigó correspon a una variant d'un dels dotze anomenats 'triangles de la mort'; per això no ha d'estranyar que el nostre territori sigui escenari de freqüents incidents ufològics. (A la fotografia inferior, el Canigó vist des de l'Escala).

Novament el 1984 o 1985, els tres familiars ocupants d'un cotxe que un vespre circulava de Llampaies a Camallera veieren com una “cosa” voladora, rodona i de color 'butà', procedent de la banda de ponent, sorgí de sobre la capçada dels arbres i se'ls anà apropant fins “instal·lar-se” materialment damunt el vehicle durant aproximadament un dos Km., acabant desapareixent prop de Camallera entre les muntanyes.

Un cas quasi idèntic a l'anterior va succeir a la mitjanit de la nit de Reis de 1986. Els tres integrants d'un cotxe que circulava de Viladamat a l'Escala, a l'altura del cementiri escalenc, s'estranyaren quan 'allò' que creien la Lluna, situat a la seva esquena, anava fent-se més gran a cada instant, fins que uns segons després un dels tres, abocant-se a la finestra, s'adonà que no era la Lluna sinó una aeronau resplendent i centellejant. Tenia forma de plat volador amb finestretes rodones i multicolors i emetia una lluminositat entre vermell i taronja. L'ovni, “d'uns 20 metres de diàmetre i a uns 50 metres d'alçària” -segons els testimonis-, sobrevolà el vehicle durant uns tres minuts fins que arribats a l'encreuament amb la carretera que porta a Empúries la nau s'elevà sobtadament i va desaparèixer en direcció a les Ruïnes d'Empúries enmig d'un brunzit metàl·lic. El cotxe accelerà pensant que en arribar a l'Oberta repescarien visualment l'artefacte golf enllà; res d'això.

Un altre fenomen inexplicable esdevingué una dia feiner d’hivern de l’any 1986 o 1987 entre 2/4 de 12 i les 12 de la nit a la carretera de l’Armentera a Viladamat. Just davant de Montiró, un vehicle que es dirigia a l’Escala va quedar sobtadament bloquejat. Tant el motor com les llums s’apagaren sense causa aparent a l’igual que les llums dels carrers. Ràpidament intentà en va posar en marxa el cotxe. Segons després, adonant-se que Montiró recuperava la llum ell aconseguí arrencar el cotxe. (No havia vist res especial que pugués relacionar amb el desconcertant succés, però els efectes electromagnètics soferts pels sistemes d’ignició, les llums i la ràdio del vehicle són, segons diuen, molt freqüents quan un suposat objecte volador es situa sobre la vertical).

La vintena experiència esotèrica tingué lloc el 1988. Un matrimoni que arribava a l'Escala procedent de Girona divisà en enfilar la ronda del Pedró un objecte volador inaudit. Arribats ja a casa, ell s'acostà inquietament cap al passeig per observar detalladament aquella anomalia, esverament que va compartir amb una també atònita estrangera. Aquell vespre de tardor veieren a dos o tres Km. cel enllà com un ovni cilíndric tipus 'salsitxa', més gran que un avió, amb forma de tub articulat, finit la seva part davantera amb forma de punxa i desprenent un color ataronjat, va creuar en qüestió d'un minut, tot accelerant gradualment, el golf de Roses, esfumant-se per sobre el cap de Norfeu. (El vilatà escalenc que protagonitzà aquest episodi m'afirmà que no es va tractar de cap zèppelin ni res similar).

Fenòmens meteorològics com el núvol lenticular de la fotografia a voltes poden aparentar naus de forma circular (els populars "flying saucers" o platets voladors).

Arribats a l'any 1990, a la matinada del dijous dia 27 de novembre, dos policies locals de l'Escala que patrullaven per la zona del cementiri nou veieren com una “immensa bola amb ombres vermelloses” s'apropà lentament en direcció al vehicle, aturant-se uns segons a uns 40 metres d'altura i acabant perdent-se bruscament vers els turons de la serra de Ventalló. (Segons El Punt, aquella esfera brillant no fou més que un estrany fenomen atmosfèric).

Era la una de la matinada d'un dia d'estiu de 1992. Una dona alemanya que estava relaxadament parant la fresca a casa seva, a la part alta del Camp dels Pilans, observà a uns tres quilòmetres direcció sud -segons m'explica- com un curiós i surrealista fenomen rectangular (segurament prismàtic) i vermellós restava estàtic a l'espai, fins que endimoniadament es precipità sud-est enllà (via l'Estartit) fins desaparèixer del seu camp visual. (Tot i interessar-li des de sempre la ufologia, no ha esta fins ara que ha volgut divulgar aquesta sorprenent vivència; dubta molt que es tractés d'un làser d'una discoteca).

Un home i la seva filla que circulaven a ¾ de 8 del vespre del divendres 5 d'octubre de 1995 per la N-II a l'altura d'Orriols, el personal del Bar l'Escal -ara, El Parador- (on neix la carretera que va a l'Escala) i els cotxes que anaven arribant a aquell punt quilomètric (entre ells una escalenca que tornava de Girona) veieren expectants com procedent del Pla de l'Estany (veïns de Crespià m'ho han confirmat) i en direcció al sector meridional del golf de Roses s'apropava un ovni, triangular i amb els vèrtexs arrodonits, amb un llum vermell al cim i altres llumets grocs i verds als laterals, amb una filera de finestres... Segons les fonts presencials, l'insòlit aparell, que volava alt i lent, es deixà veure uns cinc minuts, fins que fent una volta de 180º va tornar per on havia vingut. (El Punt, en publicar la notícia, consultà l'aeroport Girona-Costa Brava qui va afirmar no tenir-ne constància).

Una altra vegada la nit de Reis i un altre cop la badia de Roses foren la data i l'escenari d'un nou observació ovni en espai escalenc. Eren les 11 o les 12 de la -fosca- nit del dia 5 de gener de 1997 quan dos joves escalencs que des de la miranda d'Empúries contemplaven el nocturn paisatge, s'adonaren que aparegué a molta altura i durant uns instants una llum groga realitzant unes brusques maniobres a l'espai, tot seguint una trajectòria sorprenent, fins desaparèixer com per art de màgia, com si hagués entrat de sobte en una altra dimensió. (Un dels dos testimonis de l'observació, amb coneixements professionals d'aeronàutica, m'ha assegurat que aquella llum no era cap avió convencional ni corresponia a cap pluja d'estels).

Dos policies locals -un d'ells reincident-, patrullant amb el cotxe a les quatre de la matinada del dimecres dia 18 de març de 1997 per la zona de l'accés sud de l'Escala -prop del kàrting, observaren com un ovni esfèric, com una gran lluna plena, se'ls va acostar de cop i s'immobilitzà a tan sols 4 o 5 metres de terra en forma de nebulosa, durant vint minuts, al bell mig del qual “es deixà entreveure una silueta humanoide d'uns 4 metres d'alçada”. Després, tot passant d'un color ataronjat a un vermell intens, es desplaçà rapidíssim cap al massís del Montgrí. El policia reincident va declarar a la premsa que “aquell núvol gran com un camp de futbol era el mateix objecte no identificat de l'any 1990”. (Aquella mateixa matinada, segons revelà el programa Cas Obert de TV3, es veié el mateix fenomen des de Begur i altres indrets. El cas va assolir molt ressò mediàtic).

L'impressionant espectacle que ofereix la lluna plena en aparèixer a primera hora de la nit per llevant i quedar reflectida sobre el mar escalenc no té res a veure amb una lluna plena misteriosa que apareix en certes ocasions a la mateixa hora en direcció oest (astronòmicament impossible).

Una altra anomalia va succeir a la mateixa època del cas anterior -ignoro si a la mateixa nit-. Una persona m'explicà a l'endemà dels fets que desplaçant-se a les 11 de la nit de l'Escala a Bàscara, passant per Vilaür i Calabuig, divisà entre aquestes dues poblacions també una immensa i espectacular lluna plena de color groc encès, a la banda de ponent -astronòmicament impossible-, donat la sensació d'estar pocs metres damunt un camp a tocar la carretera. Esverada, en arribar a casa seva (2 Km. després), va pujar a un terrat amb molta visibilitat acompanyada d'un familiar confiant de veure per serenar-se només la Lluna però només presenciaren un firmament bellament estrellat.

El vint-i-setè episodi d'aquest recull va tenir lloc un vespre atramuntanat de maig de 1997. Una colla que feia a peu el camí de Cinclaus a Empúries veié com una resplendent aeronau sobrevolava la serra de Rodes fent unes desconcertant maniobres. Aquesta enigme seria posteriorment corroborat per unes manifestacions d'un tinent de l'estació del Pení publicades a la revista Más Allá. L'oficial contava que un dia de maig un estrany i sospitós artefacte d'origen desconegut fou detectat i registrat pels radars i observat pels militars mentre planava sobre la vertical de la base astronàutica.

Dimecres 6 de maig de 1998, un quart de 12 de la nit. Dues persones escalenques i algun estranger contemplaren des de la font de la Platja un curiós fenomen “amb forma de didal amb cintes (semblant a una estrella) situat sobre la vertical de la ‘casa de la punxa’. Les parts inferior i superior del didal eren blau fosc i la part central groguenca. Les cintes, blanques, eren 10 o 15 vegades més llargues que el didal. L’espectacle durà uns vint minuts fins que s’acabà esvaint en la foscor”. Havia impressionat vivament els cors d’aquells testimonis oculars. Segons les fases lunars, aquella nit era de lluna plena.

Al propietari d’un bar proper a la Plaça de l’Univers dels Riells li va costar donar crèdit als seus ulls quan endreçant l’establiment a les 2 de la matinada d’un dia d’estiu del 1998 va veure a ponent com en una trajectòria nord-sud una bola de foc creuava la nit escalenca. “Havia estat una massa esfèrica lluminosa de color vermell violent amb un nucli obscur (negre)”. Aquest fenomen (similar al que succeí el 1983) va poder ser, segons la ciència, una bola de plasma (partícules d’alta energia unides per l’electricitat) o un infreqüent llamp globular.

Dues dones anaven de l’Escala a Torroella quan enfilant la recta que porta a Ullà observaren en companyia d’un altre cotxe com a 300 metres d’alçada i procedent de sobre el Montgrí en direcció a ponent es desplaçava en una trajectòria rectilínia i baixant lleugerament en diagonal una aeronau de forma troncocònica (tipus zepelí). El suposat ovni, de dimensions difícils de precisar, emetia un brunzit i portava llums intermitents. Era ¼ de 10 del vespre d’un dia de juny del 1999; fosquejava. Elles discrepen que fos alguna mena d’avió.

Diversos episodis d'aquest recull parlen de la presència d'un ovni sobrevolant un vehicle que circulava de nit en direcció a l'Escala (a la imatge, la carretera que porta a la població).

Un quart i cinc d'11 de la nit d'un dia feiner de final d'octubre de 1999. Una parella i el seu fill de dotze anys anaven de Bellcaire a l'Escala quan en enfilar la llarga recta s'adonaren d'una gran lluminària al final de la carretera i a l'alçada del karting. “Vam pensar que devien fer al karting algun espectacle especial tot i que resultava xocant pel dia i l'hora”, em confessa A.S. Dos quilòmetres abans d'acabar la recta van decidir aturar-se perquè aquella lluminària que havien observat de lluny va resultar ser com una gran lluna o bola de color ben limitada de color entre groc i taronja. “En veure-ho de seguida vaig pensar que es tractava del mateix fenomen que havien vist en aquesta zona aquells dos policies dos anys enrere i ho vaig comentar a la dona”.

“Aquella bola, d'uns 20 o 25 metres de diàmetre, es va anar desplaçant lentament d'oest a est a uns 4 metres d'alçada. Primer es va com plantar uns segons sobre la carretera i després es va dirigir al mas de la discoteca UP6 sobrevolant-lo com per no xocar. En allunyar-se direcció sud-est cap a la Muntanya Gran de cop va deixar de ser visible. Després vam decidir acabar d'arribar a l'Escala però no sense assegurar-me abans que les constants vitals del cotxe seguien funcionant”. El testimoni conclou la seva explicació afegint que aquest estrany fenomen “era una cosa controlada” i va durar uns set minuts; durant aquest espai de temps no va aparèixer cap més cotxe a la carretera.

Em contava una jove parella de Bellcaire que entre les 4 i les 5 de la matinada d'un dia de l'anomenat 'aqüeducte' de la Immaculada de desembre de 2005 va veure, en creuar la població d'Ullà tornant de l'Estartit, com una mena d'immensa lluna plena de forma ovalada en sentit horitzontal i de color ataronjat darrera les poques cases situades a mà esquerra de la carretera i com arran de terra (contràriament a la lògica astronòmica). En intentar fer-se a la idea del que podia ser aquella lluna tan 'atípica' s'adonaren que es tractava d'un cas insòlit que acabà 'evaporant-se' tot d'una.

A títol de conclusió, cal constatar que la majoria d'observacions que s'han presenciat des de les nostres contrades comparteixen aquests aspectes: una presumpta nau circular -o esfèrica-; una lluminositat vermellosa-ataronjada; direcció E a W o W a E; han coincidit en el temps amb èpoques de conflictes internacionals amb intervenció nord-americana. Tanmateix, tants observacions poden donar a entendre que el nord-est de Catalunya es una zona d'habituals fenòmens misteriosos qualificats de paranormals; el territori comprès entre el golf de Lleó i el massís de Canigó (espai que inclou la badia de Roses) és una “zona maldita” que presenta les mateixes anomalies electromagnètiques que el “Triangle de les Bermudes”.

A títol de resum, heus aquí la relació dels 32 fenòmens OVNI que s’han explicat:

Rostres cremats..1948	La Punta enllà......1977
Llampaies.............1984	Policies II..............1997
Estol de plats........1954	Lluna amb llaços...1978
Cementiri..............1986	Lluna mentidera..1997
Aparició mariana..1956	Les llunetes..........1980
Negra nit..............1986	Pení......................1997
Colla del terrat......1964	Mitges de nylon....1980
Botifarra I.............1988	El didal.................1998
Aeronau panxuda.1966	Txapel·les.............1980
Policies I...............1990	Bola de foc II..........1998
Dofins...................1966	Croissant..............1981
Surrealisme..........1992	Botifarra II...........1999
Futbolistes............1971	Bola de focI...........1983
Orriols...................1995	Cosa controlada...1999
El Cargol...............1976	Testimoni xiflat....1984
Altra dimensió......1997	Lluna d'Ullà.........2005

Aquest recull ha estat actualitzat el 2005. Si sabeu d'algun altre fenomen OVNI esdevingut a l'Escala o rodalia us agrairia ens ho comuniqueu a scalatunel@gmail.com

Extret de: http://scalatunel.blogspot.com