La Direcció General d’Aeronàutica Civil de Xile ha decidit impulsar l’activitat del CEFAA (Comitè d’Estudis de Fenòmens Aeris Anòmals). Es tracta d’una oficina creada en 1997 per a l’anàlisi científic dels ovnis i la seguretat aèria.
La institució havia sigut abandonada amb el pas dels anys per falta de fons i interès. Ara, el govern d’eixe país injectarà 100.000 dòlars anuals per a reactivar el projecte. Esta sorprenent maniobra, que té lloc enmig de l’abandonament dels governs dels països desenvolupats pel fenomen ovni, ve justificada pel fet de que ara "existix més informació, tecnologia i col·laboració internacional per a estudiar estos fenòmens" segons paraules de Pablo Ortega, secretari de l’esmentada Direcció General d’Aeronàutica. Va fer referència a l’existència de fotografies i reports de pilots que parlen de situacions "dignes de ser estudiades".
Ortega va ressaltar l’interés que té la labor del CEFAA en relació a la seguretat aèria i va manifestar que la informació obtinguda serà posada a disposició del públic, evitant d’esta manera, tot tipus de quant manipulació o ocultació de dades per part del govern.
L’oficina es va crear en 1997, enmig d’una inquietud per part dels militars i la ciutadania, pel fenomen ovni. En aquell moment, estava presidida per Hernán Henríquez Cobaise, Director de l’Escola Tècnica Aeronàutica, i un equip multidisciplinari fomat per un controlador de trànsit aeri, un geofísic, un informàtic i un psiquiatre, a banda d’un departament de relacions públiques. El propòsit era el de proporcionar un enfocament científic a l’estudi dels ovnis, allunyat de teories extravagants; arreplegant testimonis de pilots, controladors de vol...
El CEFAA ja ha aclarit que moltes de les "observacions que s’han identificat com a ovnis han sigut globus aeroestàtics, observacions d’astres o planetes que tenen una explicació lògica, però també estan els casos que no tenen explicació i resulten curiosos, però no per això direm dretament que és una nau extraterrestre".
La decisió de reactivar l’activitat d’una oficina governamental dedicada a l’anàlisi d’este esvarós fenomen podria parèixer un contrasentit, màximament quan la tendència en els països desenrotllats, en els últims temps, ha sigut la de donar carpetada a l’assumpte, tancant departaments destinats a aquesta finalitat o simplement concloent que ja tota la informació disponible està en mans del ciutadà de peu; anem, que ja no queden secrets per descobrir, quelcom posat en dubte per molts ufòlegs.
Al començament de desembre, el Ministeri de Defensa britànic anunciava que donava de baixa el número de telèfon i la bústia de correu electrònic en el qual es rebien denúncies ciutadanes relatives a l’observació d’objectes voladors no identificats. Es tracta d’una determinació que es pren en moments de greu crisi econòmica, segons s’argumenta, i en la que un país en guerra contra el terrorisme internacional no pot permetre’s desviar recursos; això a pesar que l’oficina ovni britànica mobilitzava un modest pressupost de 53.000 euros a l’any. Reputats estudiosos com l’investigador Nick Pope van mostrar el seu desacord amb la decisió: «Açò és indignant. Els observacions d’ovnis es troben al punt més alt. No hi ha hagut cap anunci en el Parlament ni consulta popular».
Paradoxalment, potser, la decisió de les autoritats xilenes responga a l’ambient d’oberturisme que s’està vivint recentment respecte a l’assumpte dels ovnis, en bona part del món. Es tracta d’una bona oportunitat per a demostrar que no hi ha grans conspiracions ni res estrany que ocultar.
La forma de procedir de l’oficina xilena pareix estar inspirat per organitzacions com el NARCAP americà, que lidera Richard F. Haines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada