Per Lluís Colomeda
La primera experiència escalenca d'aquesta índole registrada es remunta a l'any 1948 o 1949. Dos pescadors -pare i fill- que trobant-se un vespre d'estiu enfront de la platja del Riuet, tornant de la pesca a batre (dit també batudes) amb el seu bot, veieren -segons asseguraren- que procedent de la banda de ponent se'ls aparegué una enigmàtica aeronau que, en sobrevolar-los lentament, va emetre tanta calor que, malgrat l'aigua i l'alt grau d'humitat imperant, assecà instantàniament l'embarcació. Posteriorment, com propulsat per uns potentíssims motors, l'objecte volador s'allunyà mar enllà fins perdre's en l'horitzó.
El segon fenomen s'esdevingué una esplèndida nit del distant any 1954, quan a tota l'àrea del golf de Lleó, des del Pirineu als Alps, es van produir grans observaciós d'ovnis en forma de plats voladors, manifestació visible des de la nostra comarca. (Naturalment, la premsa se'n féu ressò, malgrat l'apatia franquista).
Algun any després, un altre inexplicable succés tenia lloc, perquè també en una clara nit -primaveral o estival- els pescadors d'unes teranyines escalenques que feinejaven mar endins foren testimonis d'un fenomen molt estrany que radiava una coloraina psicodèlica amb predomini d'un intens ataronjat. Mentre per a alguns es tractà d'un artefacte volador, per a altres fou una aparició mariana. (Aquesta segona interpretació es publicà a la premsa).
Altrament, una tarda d'hivern de l'any 1964 o 1965 -anys rics en observaciós- aparegué al firmament escalenc, a una considerable altura, un altre ovni, també tipus plat volador, d'un color blanquinós, anomalia contemplada des d'un terrat del carrer de Gràcia per un grup d'escalencs que no va poder treure'n l'entrellat en no trobar explicació oficial.
Un vespre d'estiu de l'any 1966 les poblacions de la badia de Roses (l'Escala, Sant Pere, Roses...) albiraren equidistants un dels fenòmens incomprensibles més espectaculars, ja que durant més d'una hora una estranya i gran aeronau de color gris, que actuava d'aparell nodrissa, feia sortir de les seves entranyes unes llumetes que no eren sinó unes petites naus triangulars i fosques que deambulaven per l'espai, fins que arribats de ponent -Saragossa?-, segurament alertats per l'estació del Pení, uns caces suposadament nord-americans es dedicaren a inspeccionar aquell espai aeri.
Aquest tipus d'OSNI (objecte submarí no identificat) encaixa amb l'interpretació que feren els pescadors escalencs d'aquell estrany fenomen de 1966 o 1967.
Una nit de 1966 o 1967, segurament a la primavera o a l'estiu, diverses teranyines veieren mar endins -segons fonts presencials- com una mena de plats voladors, metàl·lics i d'un ataronjat brillant, sorgien de les profunditats de la mar, tot desencadenant una seqüela complexíssima d'efectes especials, i uns minuts més tard, després d'efectuar una incursió aèria, tornaven a submergir-se; aquesta impactant visió va quedar gravada per sempre més a la retina d'aquells eventuals espectadors.
La setena experiència OVNI (en realitat OSNI: objecte submergible no identificat) en “territori escalenc” va tenir lloc una matinada de setembre de 1968 quan dos pescadors que estaven reganant amb el seu bot a tocar l'illot del Cargol van explicar, en arribar molt astorats a la Platja, que sorgiren del fons del mar com uns estrafolaris éssers amfibis humanoides proveïts d'uns llums diabòlics i que, passats uns segons, tornaren a submergir-se; altres veus parlaren de possibles submarinistes. Instants més tard, es “pentinà” la zona però no es detectà cap mena de presència (Aquest cas aparegué a la premsa figuerenca).
“En observar aquell artefacte vam dubtar molt que es tractés, per la forma i el color, de cap avió, però no vam pas voler donar-li cap interpretació extraterrestre”. Són paraules de tres nois, membres de l'equip juvenil de futbol escalenc, que pels volts del Nadal de 1971, a trec d'alba, s'adonaren, tot fent footing pel veïnat de les Corts, que procedent del sud-est mediterrà venia una llum verda olivàcia i inintermitent que, anant a enèrgiques i inexplicables estropades, es va perdre rere el Canigó.
Un dia de l'any 1977 o 1978, tot just entrada la matinada, sembla ser que des de qualsevol indret orientat a llevant (la Punta, passeig...) s'observà que en algun punt de l'allunyat horitzó va tenir efecte diverses presències d'objectes enigmàtics tipus plat volador, desprenent el ja familiar ataronjat intens. Altres testimonis menys esotèrics, però, ho van interpretar com l'aparell elèctric d'una tempesta.
Una dona que passejava el seu gos pel Port d’en Perris a 2/4 d’1 d’una matinada de final del 1978, va veure a llevant (sobre la Casa Gran) com una lluna de color blanc passant a taronja embolicada amb quatre llaços blaus s’anava aproximant. De cop i volta, aquella lluna “es va convertir en una mena d’immens i silenciós plat girador de color gris intens i enlluernador que planejant sobre els edificis del Port d’en Perris i desplaçant-se cap a la Platja va arribar a cobrir tota aquella part del cel”. La dona -aterrada- i el gos -sempre immutable- fugiren cap a casa després d’uns quinze minuts esgarrifosos. (Aquella ocasional espectadora, desconeixedora en aquella època de la fenomenologia ovni, no va saber què pensar).
De bell nou, aquest cop una freda nit de desembre de 1980, es veié el plat volador ataronjat d'altres ocasions, però amb la diferència que ara l'experiència es visqué des de molt a prop. Foren dues persones que des dels voltants de la discoteca Txapeles divisaren l'atrevida nau pocs metres damunt la torre de Montgó, quan l'indret encara era recinte militar. (Aquest esdeveniment també es publicà).
Aquesta escena és la que devien observar els ocupants del vehicle que circulava de Llampaies a Camallera l'any 1984 o 1985 abans que desaparegués l'aeronau de la seva visió.
Succeïa una freda i primerenca nit de l’any 1980 i durant uns trenta minuts. Des del Passeig del Mar un testimoni veié sobre Montgó una escena insòlita. Un objecte lluminós que es va destacar entre el milió d’estrelles que vetllaven el son dels seus convilatans. Era una lluna plena “que en qüestió de pocs segons va passar del color blanc al color carbassa i després al blau”. De sobte, aparegueren als seus costats dues llunes petites, que van ‘entrar’ i ‘sortir’ en diverses ocasions de la lluna ‘mare’, una mena de nau nodrissa segons es dedueix de l’explicació, la qual presentava unes “coses rares semblants a unes finestretes amb reixes”.
Any 1980. Mirant des de Vilaür cap a Calabuig, algunes persones, entre elles els propietaris del llavors restaurant “El celler d’en Mei” veieren durant tres o quatre nits no consecutives com entre les 12 i la 1 de la nit una llum projectava de dalt a baix un focus cap al cim del turons com il·luminant la baixada d’unes bosses o paquets fins al terra. Algú ho atribuí al contraban de mitges de niló, atès que en aquella època estaven de moda, però aquesta explicació ignorava que els avions no poden restar immòbils en l’espai o que els helicòpters fan molta fressa (de fet, la gent de la contrada sap que sovint passen helicòpters dels bombers d’Orriols per l’estrident soroll dels seus motors).
Tres quarts de cinc de la tarda d'un dia de maig de 1981. Des d'una casa en construcció al Poble Sec es divisà oest enllà i a una altura considerable com un objecte volador metal·litzat s’apropava horitzontalment direcció est -segons em confessa un dels testimonis- Hi ha qui, albirant la nau, hi creguí veure un helicòpter, però aviat es demostrà que es tractava d'un ovni. Pocs quilòmetres abans d'arribar a la vertical de l'edifici en construcció, l'aparell canvià inesperadament la seva trajectòria i es dirigí cel amunt durant uns tres segons a una velocitat esgarrifosa, fins que sobtadament frenà la seva marxa. Llavors, allò que des de sota aparentava una figura circular, va resultar, mitjançant uns prismàtics, tenir una divertida forma de croissant.
La següent aparició fou en forma de globus lluminós i va esdevenir un dia d'estiu de l'any 1983. Una família que entre les 2 i les 3 de la matinada estava parant la fresca a la terrassa del seu pis de la Mar d'en Manassa veié amb gran ensurt com des de les proximitats de l'Hotel Empúries (no poden assegurar si des del mar o des de terra) una “bola de foc”, d'uns 8 o 10 metres de diàmetre, s'enlairà potentment i deixant un rastre de llum vermellós i violeta es dirigí en un tres i no res, davant l'atònita mirada dels espectadors accidentals, en direcció sud -cap al Pedró-, fins que la deixaren de veure, en perdre l'angle de visió, a l'altura de l'emporitana platja del Rec. (Segurament fou el mateix fenomen que es veié aquella matinada des de Tossa de Mar i el que també publicà la revista Interviu).
Temps després, l'any 1984 o 1985, es produí un cas semblant al de l'any 1980, atès que aquesta vegada, també de nit, un escalenc assegurà, malgrat la mofa de la gent, haver estat observant, caminant per l'avinguda Montgó, un objecte circular i d'un intens color ataronjat, de similars característiques al de 1980, quan creuava volant molt baix l'estany de Poma provinent de la zona de can Japot i en direcció a Montgó.
Aquesta figura geomètrica del Mediterrani occidental amb el vèrtex superior al massís del Canigó correspon a una variant d'un dels dotze anomenats 'triangles de la mort'; per això no ha d'estranyar que el nostre territori sigui escenari de freqüents incidents ufològics. (A la fotografia inferior, el Canigó vist des de l'Escala).
Novament el 1984 o 1985, els tres familiars ocupants d'un cotxe que un vespre circulava de Llampaies a Camallera veieren com una “cosa” voladora, rodona i de color 'butà', procedent de la banda de ponent, sorgí de sobre la capçada dels arbres i se'ls anà apropant fins “instal·lar-se” materialment damunt el vehicle durant aproximadament un dos Km., acabant desapareixent prop de Camallera entre les muntanyes.
Un cas quasi idèntic a l'anterior va succeir a la mitjanit de la nit de Reis de 1986. Els tres integrants d'un cotxe que circulava de Viladamat a l'Escala, a l'altura del cementiri escalenc, s'estranyaren quan 'allò' que creien la Lluna, situat a la seva esquena, anava fent-se més gran a cada instant, fins que uns segons després un dels tres, abocant-se a la finestra, s'adonà que no era la Lluna sinó una aeronau resplendent i centellejant. Tenia forma de plat volador amb finestretes rodones i multicolors i emetia una lluminositat entre vermell i taronja. L'ovni, “d'uns 20 metres de diàmetre i a uns 50 metres d'alçària” -segons els testimonis-, sobrevolà el vehicle durant uns tres minuts fins que arribats a l'encreuament amb la carretera que porta a Empúries la nau s'elevà sobtadament i va desaparèixer en direcció a les Ruïnes d'Empúries enmig d'un brunzit metàl·lic. El cotxe accelerà pensant que en arribar a l'Oberta repescarien visualment l'artefacte golf enllà; res d'això.
Un altre fenomen inexplicable esdevingué una dia feiner d’hivern de l’any 1986 o 1987 entre 2/4 de 12 i les 12 de la nit a la carretera de l’Armentera a Viladamat. Just davant de Montiró, un vehicle que es dirigia a l’Escala va quedar sobtadament bloquejat. Tant el motor com les llums s’apagaren sense causa aparent a l’igual que les llums dels carrers. Ràpidament intentà en va posar en marxa el cotxe. Segons després, adonant-se que Montiró recuperava la llum ell aconseguí arrencar el cotxe. (No havia vist res especial que pugués relacionar amb el desconcertant succés, però els efectes electromagnètics soferts pels sistemes d’ignició, les llums i la ràdio del vehicle són, segons diuen, molt freqüents quan un suposat objecte volador es situa sobre la vertical).
La vintena experiència esotèrica tingué lloc el 1988. Un matrimoni que arribava a l'Escala procedent de Girona divisà en enfilar la ronda del Pedró un objecte volador inaudit. Arribats ja a casa, ell s'acostà inquietament cap al passeig per observar detalladament aquella anomalia, esverament que va compartir amb una també atònita estrangera. Aquell vespre de tardor veieren a dos o tres Km. cel enllà com un ovni cilíndric tipus 'salsitxa', més gran que un avió, amb forma de tub articulat, finit la seva part davantera amb forma de punxa i desprenent un color ataronjat, va creuar en qüestió d'un minut, tot accelerant gradualment, el golf de Roses, esfumant-se per sobre el cap de Norfeu. (El vilatà escalenc que protagonitzà aquest episodi m'afirmà que no es va tractar de cap zèppelin ni res similar).
Fenòmens meteorològics com el núvol lenticular de la fotografia a voltes poden aparentar naus de forma circular (els populars "flying saucers" o platets voladors).
Arribats a l'any 1990, a la matinada del dijous dia 27 de novembre, dos policies locals de l'Escala que patrullaven per la zona del cementiri nou veieren com una “immensa bola amb ombres vermelloses” s'apropà lentament en direcció al vehicle, aturant-se uns segons a uns 40 metres d'altura i acabant perdent-se bruscament vers els turons de la serra de Ventalló. (Segons El Punt, aquella esfera brillant no fou més que un estrany fenomen atmosfèric).
Era la una de la matinada d'un dia d'estiu de 1992. Una dona alemanya que estava relaxadament parant la fresca a casa seva, a la part alta del Camp dels Pilans, observà a uns tres quilòmetres direcció sud -segons m'explica- com un curiós i surrealista fenomen rectangular (segurament prismàtic) i vermellós restava estàtic a l'espai, fins que endimoniadament es precipità sud-est enllà (via l'Estartit) fins desaparèixer del seu camp visual. (Tot i interessar-li des de sempre la ufologia, no ha esta fins ara que ha volgut divulgar aquesta sorprenent vivència; dubta molt que es tractés d'un làser d'una discoteca).
Un home i la seva filla que circulaven a ¾ de 8 del vespre del divendres 5 d'octubre de 1995 per la N-II a l'altura d'Orriols, el personal del Bar l'Escal -ara, El Parador- (on neix la carretera que va a l'Escala) i els cotxes que anaven arribant a aquell punt quilomètric (entre ells una escalenca que tornava de Girona) veieren expectants com procedent del Pla de l'Estany (veïns de Crespià m'ho han confirmat) i en direcció al sector meridional del golf de Roses s'apropava un ovni, triangular i amb els vèrtexs arrodonits, amb un llum vermell al cim i altres llumets grocs i verds als laterals, amb una filera de finestres... Segons les fonts presencials, l'insòlit aparell, que volava alt i lent, es deixà veure uns cinc minuts, fins que fent una volta de 180º va tornar per on havia vingut. (El Punt, en publicar la notícia, consultà l'aeroport Girona-Costa Brava qui va afirmar no tenir-ne constància).
Una altra vegada la nit de Reis i un altre cop la badia de Roses foren la data i l'escenari d'un nou observació ovni en espai escalenc. Eren les 11 o les 12 de la -fosca- nit del dia 5 de gener de 1997 quan dos joves escalencs que des de la miranda d'Empúries contemplaven el nocturn paisatge, s'adonaren que aparegué a molta altura i durant uns instants una llum groga realitzant unes brusques maniobres a l'espai, tot seguint una trajectòria sorprenent, fins desaparèixer com per art de màgia, com si hagués entrat de sobte en una altra dimensió. (Un dels dos testimonis de l'observació, amb coneixements professionals d'aeronàutica, m'ha assegurat que aquella llum no era cap avió convencional ni corresponia a cap pluja d'estels).
Dos policies locals -un d'ells reincident-, patrullant amb el cotxe a les quatre de la matinada del dimecres dia 18 de març de 1997 per la zona de l'accés sud de l'Escala -prop del kàrting, observaren com un ovni esfèric, com una gran lluna plena, se'ls va acostar de cop i s'immobilitzà a tan sols 4 o 5 metres de terra en forma de nebulosa, durant vint minuts, al bell mig del qual “es deixà entreveure una silueta humanoide d'uns 4 metres d'alçada”. Després, tot passant d'un color ataronjat a un vermell intens, es desplaçà rapidíssim cap al massís del Montgrí. El policia reincident va declarar a la premsa que “aquell núvol gran com un camp de futbol era el mateix objecte no identificat de l'any 1990”. (Aquella mateixa matinada, segons revelà el programa Cas Obert de TV3, es veié el mateix fenomen des de Begur i altres indrets. El cas va assolir molt ressò mediàtic).
L'impressionant espectacle que ofereix la lluna plena en aparèixer a primera hora de la nit per llevant i quedar reflectida sobre el mar escalenc no té res a veure amb una lluna plena misteriosa que apareix en certes ocasions a la mateixa hora en direcció oest (astronòmicament impossible).
Una altra anomalia va succeir a la mateixa època del cas anterior -ignoro si a la mateixa nit-. Una persona m'explicà a l'endemà dels fets que desplaçant-se a les 11 de la nit de l'Escala a Bàscara, passant per Vilaür i Calabuig, divisà entre aquestes dues poblacions també una immensa i espectacular lluna plena de color groc encès, a la banda de ponent -astronòmicament impossible-, donat la sensació d'estar pocs metres damunt un camp a tocar la carretera. Esverada, en arribar a casa seva (2 Km. després), va pujar a un terrat amb molta visibilitat acompanyada d'un familiar confiant de veure per serenar-se només la Lluna però només presenciaren un firmament bellament estrellat.
El vint-i-setè episodi d'aquest recull va tenir lloc un vespre atramuntanat de maig de 1997. Una colla que feia a peu el camí de Cinclaus a Empúries veié com una resplendent aeronau sobrevolava la serra de Rodes fent unes desconcertant maniobres. Aquesta enigme seria posteriorment corroborat per unes manifestacions d'un tinent de l'estació del Pení publicades a la revista Más Allá. L'oficial contava que un dia de maig un estrany i sospitós artefacte d'origen desconegut fou detectat i registrat pels radars i observat pels militars mentre planava sobre la vertical de la base astronàutica.
Dimecres 6 de maig de 1998, un quart de 12 de la nit. Dues persones escalenques i algun estranger contemplaren des de la font de la Platja un curiós fenomen “amb forma de didal amb cintes (semblant a una estrella) situat sobre la vertical de la ‘casa de la punxa’. Les parts inferior i superior del didal eren blau fosc i la part central groguenca. Les cintes, blanques, eren 10 o 15 vegades més llargues que el didal. L’espectacle durà uns vint minuts fins que s’acabà esvaint en la foscor”. Havia impressionat vivament els cors d’aquells testimonis oculars. Segons les fases lunars, aquella nit era de lluna plena.
Al propietari d’un bar proper a la Plaça de l’Univers dels Riells li va costar donar crèdit als seus ulls quan endreçant l’establiment a les 2 de la matinada d’un dia d’estiu del 1998 va veure a ponent com en una trajectòria nord-sud una bola de foc creuava la nit escalenca. “Havia estat una massa esfèrica lluminosa de color vermell violent amb un nucli obscur (negre)”. Aquest fenomen (similar al que succeí el 1983) va poder ser, segons la ciència, una bola de plasma (partícules d’alta energia unides per l’electricitat) o un infreqüent llamp globular.
Dues dones anaven de l’Escala a Torroella quan enfilant la recta que porta a Ullà observaren en companyia d’un altre cotxe com a 300 metres d’alçada i procedent de sobre el Montgrí en direcció a ponent es desplaçava en una trajectòria rectilínia i baixant lleugerament en diagonal una aeronau de forma troncocònica (tipus zepelí). El suposat ovni, de dimensions difícils de precisar, emetia un brunzit i portava llums intermitents. Era ¼ de 10 del vespre d’un dia de juny del 1999; fosquejava. Elles discrepen que fos alguna mena d’avió.
Diversos episodis d'aquest recull parlen de la presència d'un ovni sobrevolant un vehicle que circulava de nit en direcció a l'Escala (a la imatge, la carretera que porta a la població).
Un quart i cinc d'11 de la nit d'un dia feiner de final d'octubre de 1999. Una parella i el seu fill de dotze anys anaven de Bellcaire a l'Escala quan en enfilar la llarga recta s'adonaren d'una gran lluminària al final de la carretera i a l'alçada del karting. “Vam pensar que devien fer al karting algun espectacle especial tot i que resultava xocant pel dia i l'hora”, em confessa A.S. Dos quilòmetres abans d'acabar la recta van decidir aturar-se perquè aquella lluminària que havien observat de lluny va resultar ser com una gran lluna o bola de color ben limitada de color entre groc i taronja. “En veure-ho de seguida vaig pensar que es tractava del mateix fenomen que havien vist en aquesta zona aquells dos policies dos anys enrere i ho vaig comentar a la dona”.
“Aquella bola, d'uns 20 o 25 metres de diàmetre, es va anar desplaçant lentament d'oest a est a uns 4 metres d'alçada. Primer es va com plantar uns segons sobre la carretera i després es va dirigir al mas de la discoteca UP6 sobrevolant-lo com per no xocar. En allunyar-se direcció sud-est cap a la Muntanya Gran de cop va deixar de ser visible. Després vam decidir acabar d'arribar a l'Escala però no sense assegurar-me abans que les constants vitals del cotxe seguien funcionant”. El testimoni conclou la seva explicació afegint que aquest estrany fenomen “era una cosa controlada” i va durar uns set minuts; durant aquest espai de temps no va aparèixer cap més cotxe a la carretera.
Em contava una jove parella de Bellcaire que entre les 4 i les 5 de la matinada d'un dia de l'anomenat 'aqüeducte' de la Immaculada de desembre de 2005 va veure, en creuar la població d'Ullà tornant de l'Estartit, com una mena d'immensa lluna plena de forma ovalada en sentit horitzontal i de color ataronjat darrera les poques cases situades a mà esquerra de la carretera i com arran de terra (contràriament a la lògica astronòmica). En intentar fer-se a la idea del que podia ser aquella lluna tan 'atípica' s'adonaren que es tractava d'un cas insòlit que acabà 'evaporant-se' tot d'una.
A títol de conclusió, cal constatar que la majoria d'observacions que s'han presenciat des de les nostres contrades comparteixen aquests aspectes: una presumpta nau circular -o esfèrica-; una lluminositat vermellosa-ataronjada; direcció E a W o W a E; han coincidit en el temps amb èpoques de conflictes internacionals amb intervenció nord-americana. Tanmateix, tants observacions poden donar a entendre que el nord-est de Catalunya es una zona d'habituals fenòmens misteriosos qualificats de paranormals; el territori comprès entre el golf de Lleó i el massís de Canigó (espai que inclou la badia de Roses) és una “zona maldita” que presenta les mateixes anomalies electromagnètiques que el “Triangle de les Bermudes”.
A títol de resum, heus aquí la relació dels 32 fenòmens OVNI que s’han explicat:
Rostres cremats..1948
| La Punta enllà......1977
|
Llampaies.............1984
| Policies II..............1997
|
Estol de plats........1954
| Lluna amb llaços...1978
|
Cementiri..............1986
| Lluna mentidera..1997
|
Aparició mariana..1956
| Les llunetes..........1980
|
Negra nit..............1986
| Pení......................1997
|
Colla del terrat......1964
| Mitges de nylon....1980
|
Botifarra I.............1988
| El didal.................1998
|
Aeronau panxuda.1966
| Txapel·les.............1980
|
Policies I...............1990
| Bola de foc II..........1998
|
Dofins...................1966
| Croissant..............1981
|
Surrealisme..........1992
| Botifarra II...........1999
|
Futbolistes............1971
| Bola de focI...........1983
|
Orriols...................1995
| Cosa controlada...1999
|
El Cargol...............1976
| Testimoni xiflat....1984
|
Altra dimensió......1997
| Lluna d'Ullà.........2005
|
